Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

T’he rebut novament…

 

T’he rebut novament, en un despertar
imaginat, temut i equívoc.
Una nova desitjada ferotgement
com l’ós de les terres polars
la calor que sobreviu en aquesta tàcita casa.

M’has besat amb alè que no és teu
certs amants i amors etílics
que t’empenyen en la drecera
d’aquest barri de coves d’esclavatge
i de rutina noctàmbula.

M’has besat i abraçat, abans
no m’has parlat i anomenat pel meu nom
repensat, per no confondre’t d’amant
en el teu viatge de nit de festa.

M’has follat com no follen les dones
indisciplinada o sense ritme
en el ritme d’un disc triat pels dos.

 

(Rissos d’heura, Poblenou 1991-febrer 1992)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia, per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent