T’he rebut novament, en un despertar
imaginat, temut i equívoc.
Una nova desitjada ferotgement
com l’ós de les terres polars
la calor que sobreviu en aquesta tàcita casa.
M’has besat amb alè que no és teu
certs amants i amors etílics
que t’empenyen en la drecera
d’aquest barri de coves d’esclavatge
i de rutina noctàmbula.
M’has besat i abraçat, abans
no m’has parlat i anomenat pel meu nom
repensat, per no confondre’t d’amant
en el teu viatge de nit de festa.
M’has follat com no follen les dones
indisciplinada o sense ritme
en el ritme d’un disc triat pels dos.
(Rissos d’heura, Poblenou 1991-febrer 1992)