Van ser, les teves mans
van ser els ulls
una pell libidinosa
llençada des d’un somni
Va ser la suor freda
mancada de sal
llançada des d’un somni
rumb aquí, ara mateix
les teves mans i les teves ungles
uns ulls entremaliats i tímids
per a un tacte poc vergonyós
carregat de tot el que ens pesa
i empès amb passió no establerta
Van ser les mans i cada racó
fins als racons més obscurs
dins la teva cabellera de fada
que duus d’escut, espera
de prendre’m als teus boscos.
Ets: mans, ungles, ulls, cabells
La nina que pren vida
la pell més viva de pensament.
(Rissos d’heura, Poblenou 1991-febrer 1992)