Res no s’acaba i tot comença

Hi som, tu i jo
i aquest desig desmesurat
que no hi cap a la cambra
i em balla pel cap
entre mans, i em pessiga els peus
i em provoca el ball del sapateo.

Hi som els dos; però qualsevol
diria que només hi ha una persona
i la resta d’animals dins la cambra.

Però hi som; jo sóc jo
i tu, aquest neguit de cames
desig entre mà i mà
vora el terrari
i bestiari tropical inclòs.

(Rissos d’heura, Poblenou 1991-febrer 1992)