Res no s’acaba i tot comença

No tot ho diem
però ens queda escrit i gravat
en el llibre dels ulls
amb l’amarg misteri
indesxifrable i escapadís.

No tot ho diem o sabem
ens queda la nostra sola pregunta
en els ulls dels altres, els teus ulls
les respostes fonedisses i abruptes
el temps, el sentit del temps
l’enyor d’un temps.

No l’atrapo, el teu sentiment
més recòndit del ball del bressol
se’n va riu avall dansant
les voltes del remolí
i el pedreny glacial desfet.

(Rissos d’heura, Poblenou 1991-febrer 1992)