Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

Se t’engrandeixen els pits….

 

Se t’engrandeixen els pits
i els mugrons em miren amb ulls alarmats
banyats en el bany de la suor desconeguda.
Goluda boca, la que mossega o empal·lideix
partint de zero, xuclant obsessivament i tranquil.la
com un nadó, fent-se fill de sa mare.

Mossega, mama o estira, i torna a besar
en un pietós mirar-te als ulls, i tornar
de nou a escometre constant i renovadora.
Progressiu pecat de grau altíssim, fins arribar
a les llengües dels llargs besars, en el secret
que crec dels dos. Dos petons, últim segon
considero, d’una etapa en la nit.

Se t’engrandeixen els pits
novament, en proporcions bíbliques
desmesurades i imperials sobre el meu rostre.
I sóc estirat, atrapat o rendit
davant d’un fruit que no és cirera
ni és meló, sinó delit d’arbre petit
cobert per meravelles d’heura, arrelat
com més petit més endins.

(Rissos d’heura, Poblenou 1991-febrer 1992)

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia, per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent