Res no s’acaba i tot comença

Et perseguiria tot l’any
per les línies de partitura
dels teus pensaments musicats
enfollit, despullant-me en la corredissa
atrapant-te i fent-te captiva
o ama, d’aquest desig que ens crema.

Posaves un disc, i era l’acte
de posar-hi benzina al motor
d’una màquina de dues rodes
un món que gira als teus ulls
un món que hi gira als meus.

Et segrestaria l’eternitat, per a mi
si pogués encadenar-te els ulls
i les mans; i ho faria de grat
ja que ets un reu d’escapades perilloses.

(Rissos d’heura, Poblenou 1991-febrer 1992)