Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

L’avidesa de la pell que atio…

 

La joventut de la pell que atio
en el pas de la meva llengua
és una jovenesa viciada de fum
d’alcohol i de pols urbana
i consagrada pels aires dels turons més alts.

Una jovenesa infinita que es desgrana
en meloses nits, sense perdre el color
ni la frescor dels seus porus suats
minúscules boques obertes amb fam.

L’avidesa de la pell que atio
amb el pas i el ròssec constant
és una vella mirada que m’obsessiona
em transporta dissolt en alcohol
o somort sota l’aigua calenta
absenta o amb mi, la teva pell…

 

(Rissos d’heura, Poblenou 1991-febrer 1992)

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia, per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent