Qui obri un nou any
no m’ho diran les cartes
car conec els petons que he triat
reconec la tria d’arcans
i tanco al calaix els sobres tancats.
Qui em tanqui la nafra
m’ho dirà el seu esguard
que curi els talls i guareixi el plant
amb l’àcida i salobre llàgrima.
Qui m’obri un nou any
no cal que dugui les mans enguantades
si té tacte de metall
que desperti un neguit colgat
per la cendra de l’estiu luctuós
foc calat per fustes falses.
(Rissos d’heura, Poblenou 1991-febrer 1992)