Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

Qui obri un nou any no m’ho diran les cartes…

 

Qui obri un nou any
no m’ho diran les cartes
car conec els petons que he triat
reconec la tria d’arcans
i tanco al calaix els sobres tancats.

Qui em tanqui la nafra
m’ho dirà el seu esguard
que curi els talls i guareixi el plant
amb l’àcida i salobre llàgrima.

Qui m’obri un nou any
no cal que dugui les mans enguantades
si té tacte de metall
que desperti un neguit colgat
per la cendra de l’estiu luctuós
foc calat per fustes falses.

 

(Rissos d’heura, Poblenou 1991-febrer 1992)

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia, per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent