20 de novembre de 2021 Pels amants de les antiguitats, acostar-se un diumenge al matí fins a Sabadell resulta visita obligada. Al voltant del Mercat Central, tot un univers espera a ser redescobert: a part de les típiques col·leccions de monedes i segells s’hi poden trobar llibres i discs, rellotges i bijuteria, quadres o joguines,
7 de novembre de 2021 Una vegada hi havia un noi molt ben plantat i de família benestant; una de les seves passions: la música. El seu art, però, no era del tot apreciat pel seu entorn, cosa que li originava alguns conflictes de convivència. Així que va decidir aïllar-se; i es va construir, a
16 d’octubre de 2021 El temps: aquell concepte abstracte i alhora tan real, tan difícil de comprendre i de definir. Diuen que només el present existeix, però, el temps present no existiria sense la petja d’un passat ni sense l’expectativa d’un futur; no seria possible ubicar-lo. El temps és sempre relatiu, això sí que resulta
10 d’octubre de 2021 Quan la llibreria “Daina” va deixar d’existir (ja l’any 2006), convertida en runes —igual que tota una illa de cases— per les obres de l’estació de metro Pompeu Fabra, a Badalona vam perdre un espai intel·lectual de referència. El seu doble aparador (fent cantonada amb els carrers Martí Pujol i Anselm
14 de setembre de 2021 Quan aviat passi el període estival, que aquests dies de mitjan setembre encara mostra una certa embranzida, anirem entrant de mica en mica a la tardor. Molts ocells (sortosament, cada cop en tenim més a les ciutats) emigraran cap a trobar climes més propicis; els aiguats i la fresca aniran
8 de setembre de 2021 Colom és un carrer del barri del Centre, recte i perpendicular al mar. Comença (o acaba, segons es miri), justament a prop de la platja, a tocar de les vies del tren, i puja —interromput tan sols per la plaça dura de La Plana— fins a anar a petar a
2 de setembre de 2021 Cinquanta-dos anys de convivència no són pas poca cosa! M’havia acostumat a la teva imatge omnipresent, a la teva geometria ròmbica i color taronja, a fer el gest de pagament amb tanta devoció i naturalitat com qui posa sucre al cafè amb llet o es corda les sabates… Un gest
29 d’agost de 2021 —Ja poden passar, ja…, que és obert! La senyora havia sortit expressament al carrer en haver observat des de dins que algú mirava per entremig del vidre glaçat de la porta d’entrada. L’estil islàmic de l’exterior de l’edifici ens havia cridat força l’atenció. “Casa de Cultura”, deia la placa de fora.
12 d’agost de 2021 Passar l’agost a Badalona resulta una experiència singular. El brogit habitual de la ciutat queda interromput de sobte —i més encara en aquesta setmana del mig en què ens trobem— per una pau sobrevinguda. A més, la forta calor i la xafogor quasi constants d’aquests dies incrementen la sensació de la
7 d’agost de 2021 Durant una ruta pel Penedès, després d’haver passat entre els conreus de vinyes de l’Arboç, de La Gornal i de Clariana per escometre tot seguit la riba del Foix, es començava a escoltar quelcom radicalment diferent del cant dominant de les cigales i al de les arbredes mogudes pel vent de
1 d’agost de 2021 Venint d’Arenys de Mar i a poca distància del poble bessó d’Arenys de Munt, es troba un petit tresor amagat entre la vegetació de la riera: Castell Jalpí. No cal explicar gran cosa més, millor arribar-se-hi i vorejar el sender perimetral del llac, entre desmais i sota el perfum de clavellines;
17 de juliol de 2021 No resulta fàcil observar una ciutat de sobres coneguda com si fóra la primera vegada que la trepitgem. Veure, descobrir amb mirada de turista aquell lloc o monument que tenim gravat a la retina. Per aconseguir-ho, no hi ha res millor com disposar d’algun aparell nou, ja sigui un mòbil,
10 de juliol de 2021 Havent aparcat en zona blava (és diumenge al matí, així que de franc) i decidits a explorar racons de Sant Cugat, al cap d’unes poques cantonades anem a parar davant d’una troballa inesperada: una construcció sorprenent —feta de totxo— es troba just a l’altra banda d’un petit barri d’entrada on
1 de juliol de 2021 De vegades només cal mirar per la finestra per disposar de la bellesa concentrada. No fan falta tampoc gaires elements: en aquest cas, quatre terrats, un arbre mort i una palmera, alguns núvols empesos pel vent suau de tarda, o de capvespre més aviat. Una oreneta que passa xisclant i
14 de juny de 2021 Hem fet cap a Arbúcies un dilluns, és 7 de juny. Només obrir la porta del cotxe se sent no massa lluny, tot i ser dia feiner, una tonada de sardana. Seguim, ja caminant, el rastre de la música en viu, que ens va arribant a l’oïda amb nitidesa, més