FINESTRA FOTOGRÀFICA

7 d’agost de 2021

Durant una ruta pel Penedès, després d’haver passat entre els conreus de vinyes de l’Arboç, de La Gornal i de Clariana per escometre tot seguit la riba del Foix, es començava a escoltar quelcom radicalment diferent del cant dominant de les cigales i al de les arbredes mogudes pel vent de marinada: un soroll sec i insistent, a voltes continu i altres, intermitent, d’un caire de percussió, rítmic i metàl·lic. A mesura que la carretera anava serpentejant el riu i es començaven a entreveure algunes franges d’aigua del pantà, l’atmosfera de l’entorn semblava carregar-se d’un polsim àrid que volia escolar-se també per les reixes de ventilació cap a l’interior del cotxe. Alhora, es feia cada vegada més nítida la música d’un martelleig, a la qual acompanyava el que semblava frec de les roderes de carros contra el terra, i aquests altres sí, inconfusibles, renills de cavalls i de mules, així com alguna veu humana.

La incògnita quedà resolta en un tres i no res, al tombant del primer revolt que menava a Castellet en direcció a Vilanova: era un antic racó de pedrera que, després de dècades sense explotar, havia reviscolat. Vam saber després que el miracle havia estat possible gràcies al pintor i també escultor Luis Zafrilla que, no només havia sabut fer quasi reals aquelles figures de picapedrers i dels seus animals de tir, sinó que disseminades per tot el poble hi tenia d’altres obres exposades de caràcter similar, tot un projecte d’homenatge als usos i costums de la vila i dels voltants.