13 d’abril de 2021 Ostres! Fa temps que no passava per aquí. Déu-n’hi-do, canvis i més canvis per arreu … Però sí, casa meva és al mateix lloc, aquests colors de moda són horribles. On tenen el gust per pintar façanes? Baixeu al carrer, que ja el tenim, mireu, què us sembla? La suspensió dels
10 d’abril de 2021 Triangles de colors configuren el mirall d’aigua. Reflex ondulat i blavós, escuma blanca. Ella jeu elegant, cofoia, aliena a les mirades. Fa molt de temps la van jubilar, ja no treballa. Ara només vigila el tren, la gent que passa. Maria li van posar, Maria, igual que a l’altra. Francesc
25 de març de 2021 La Karima camina per un tros de ciutat en construcció. Fa pocs dies que el coneix, però cada cop que hi passa, s’hi sent més identificada. Havia sentit a parlar de les tasques de demolició, de mesos enrere, d’una gran anella circular aixecada de terra, i hi veu en tot
20 de març de 2021 En el tram final del recorregut de la Séquia medieval de Manresa, la qual comença sota el castell de Balsareny, s’hi recullen en un gran llac les aigües del Llobregat que abastiran després la ciutat. Caminant pel seu perímetre enjardinat i amb la vista posada a les muntanyes del voltant,
2 de març de 2021 El confinament prolongat a ciutat convida a cercar espais verds dins del mateix nucli urbà. Aquesta vegada, un minicircuit per la part alta em porta a redescobrir petites joies badalonines. A tocar del barri de Bufalà i per damunt del de Sant Crist de Can Cabanyes, una extensió mig de
14 de febrer de 2021 Sí, resulta estrany, però encara és possible trobar dins mateix de la ciutat algun racó natural. Petits oasis de calma i de vegetació, que no siguin parcs o jardins urbanitzats. Llocs on poder trepitjar una mica de terra verge. Ahir, una alenada de primavera despuntava a recer d’una de les
9 de febrer de 2021 Avui es podia anar ja una mica més enllà i el cotxe, tants dies aturat, necessitava rodatge. No era però, el dia ideal. Després d’una setmana de quasi primavera, el cel encapotat torna a imposar-se, però la decisió és insubornable. Els paratges de Montjuïc en un matí plujós de dilluns
2 de febrer de 2021 Confinament és la paraula de moda. Encotillats al municipi, sempre queda però, l’opció de recórrer a l’arxiu. Cercar imatges que ofereixin la màxima visió, amplitud d’esperit i expectatives, en definitiva, llibertat de moviments. I l’observació del Pedraforca ofereix tot això i més. El cim cobejat, la muntanya màgica, guardiana de
31 de gener de 2021 Aquell diumenge d’inici de tardor s’havia proposat llevar-se ben d’hora, i temia que el seu company d’excursió no s’hagués adormit. Havien quedat per trobar-se a les sis en punt al quiosc de la cantonada, i ja només quedava un quart. L’Arnau no volia arribar tard a lloc i haver de
17 de gener de 2021 La plaça de la Plana, lloc de pas. Espai esventat, escenari de concerts i Diades, nacionals i castelleres. Aparcament subterrani, entorn ara eixut, arrabassada la font circular que anys ha li donava vida. Plaça dura. Terreny de futbol improvisat, Fira de Nadal, homenatge als sardanistes. Antic mausoleu franquista cadenat, feliçment
9 de gener de 2021 El seu nom era tant curt, com grans les sensacions que generava. Va ser només una setmana d’estada, però durant la qual un no parar de descobrir tresors amagats. Un poble petit, que hagués passat desapercebut en la ruta ordinària, si no fóra precisament perquè aquesta obligava a creuar-lo. La
5 de gener de 2021 Les nits d’hivern, aquestes nits fredes i ennuvolades, les nits de Festes de Cap d’Any …, de Reis, saben molt bé com regalar-nos imatges especials, imatges pel gaudi i pel record.
1 de desembre de 2020 Era el 3 de desembre de 1973. Dos dies després de Sant Eloi, patró de calderers i mecànics, tot i que aleshores ja no se celebrava, com quan antigament es feia un gran dinar de germanor a les empreses metal·lúrgiques, segons m’havia explicat el pare. Ell ho era, de mecànic.
27 de novembre de 2020 La capital del Maresme és una ciutat poc coneguda en general per la gent de Badalona. Tot i que només ens separen vint-i-cinc kilòmetres i uns quinze o vint minuts de carretera recta (paral·lela a la costa), tendim a passar-hi normalment de llarg per l’autopista cap a Girona. Possiblement, no
12 de novembre de 2020 Són els últims vestigis de què va ser i ja no és. L’arrenglerament de fàbriques i tallers, sobretot al llarg dels carrers de la Indústria i del Progrés, però igualment en gran part de l’entramat urbà de Badalona, començaria a disminuir durant els anys vuitanta del segle passat, per seguir