12 d’agost de 2023 Les escenes quotidianes dels espais coneguts —aquells en què, al llarg de la vida, hi devem haver passat centenars de vegades— se’ns presenten amb un aire renovat quan les observem a través de l’objectiu de la càmera i fitxats després en la imatge fotogràfica en paper (o, avui en dia, en
15 de juliol de 2023 El tramvia no era, ni de bon tros, la millor opció per arribar a temps a la feina, però aquell matí no tenia ganes d’agafar el metro i haver de suportar el soroll de les andanes. El bitllet li servia igual, tant pel transport subterrani com pel de superfície; i
28 de juny 2023 Una reunió amb alguns companys de l’Associació BDN Escriu ens aplega al monestir a una hora tardana. Com a preàmbul i aprofitant l’avinentesa, un guia d’excepció ens fa un recorregut per les estances, i així veiem l’antic refectori que ara és capella, la cuina, la murtra que dona nom al lloc
19 de juny de 2023 No resulta fàcil mirar de fer un balanç objectiu de la jornada que vam viure ahir al parc de Ca l’Arnús, perquè pesa moltíssim el vessant emocional; ja que, com és lògic i natural, és impossible no emocionar-se quan se sent recitar poemes fets per un mateix, davant
15 de juny de 2023 Quan la claror del dia va apagant-se, i encara els llums de la nit tampoc dominen, comencen a emergir les siluetes conegudes. És la certificació que tot continua al seu lloc, immutable al pas del temps, tret de la presència de la grua d’alguna nova construcció que ahir no es
21 de maig de 2023 Resulta ben curiós observar com els humans adaptem els nostres hàbits quotidians a les necessitats d’un moment concret o d’una determinada circumstància de la vida. Per exemple, en el cas de la meva parella i jo, fa una mica més d’un any que tenim un gos poruc. Un animal rescatat
29 d’abril de 2023 Els núvols: aquelles coses que, de tant en tant, circulen pel cel; masses de vapor blanques i flonges com el cotó, primes o gruixudes, o també grises i denses, amenaçadores de pluja… Pluja! Allò que de vegades cau (o queia) i ajuda a omplir embassaments, xopa boscos i rega conreus, neteja
1 d’abril de 2023 El lloc convidava al recolliment, a l’abstracció. La noia llegia amb avidesa. La solitud d’aquell racó de Maricel l’embolcallava. Un llibre obert —ja per les acaballes— requeria concentració màxima fins a l’última pàgina. Era precisament allò, el que traspuava. No crec que sentís el so proper d’una música d’acordió que lligava
26 de març de 2023 Allà on s’ajunten les comarques del Barcelonès i del Maresme, una línia inexistent, imaginària, traça el límit entre Montgat i Badalona. I, des del turó privilegiat del parc de les bateries, la gran badia betuliana enllaça amb la costa de la capital. Cap allà dirigim la vista, tot traspassant la
5 de març de 2023 És un diumenge de desembre. Un sol radiant, d’un dels últims dies de tardor, es reflecteix en el metall dels instruments. Ambient festiu al passeig de la Rambla. L’avís del flabiol i el tamborí donen entrada als primers compassos. De seguida la tenora projectarà les notes de la melodia. Els
29 de gener de 2023 De vegades, les figures escultòriques exerceixen sobre nosaltres un estrany magnetisme. Tendim a observar-les des d’angles diferents, per tal de trobar-hi la millor versió, o aquell posat que més atrapa o ens interpel·la. A diferència del dibuix o la fotografia, en què el punt de vista és simplement aquell que
21 de gener de 2023 Demà comença el Nou Any xinès, el del conill, però a Barcelona la festa ja ha arrencat avui, últim dia del tigre, per donar pas a la celebració de Cap d’Any. Serà concretament el 4721, ja que el calendari xinès es remunta a vint-i-set segles abans de l’era cristiana. A
17 de gener de 2023 Els dies esventats de gener s’envolten d’un cert misticisme que convida a un pelegrinatge recurrent: la creu de Montigalà. L’enclavament elevat de la ciutat de Badalona, on pot arribar-se des de diversos camins. El més fàcil —i, per a mi, el més bonic— és el que arrenca de la riera
6 de gener de 2023 La Garriga, un poble amb l’encant i l’interès d’aquells que no s’acaben; i del qual sempre hi ha racons per descobrir. L’últim cop va ser el del riu, que travessa el poble tot configurant paratges d’una gran bellesa. És la riba del Congost, que porta el seu cabal directament de
1 de gener de 2023 Podem dir que aquesta fotografia és ja de l’any passat, perquè es tracta del ‘cel màgic’ del capvespre de Nadal. Un cel que la finestra del balcó acostuma a regalar-me. I avui, primer dia del 23, em ve de gust compartir-la amb tots vosaltres. QUE L’ANY QUE AVUI COMENÇA US