FINESTRA FOTOGRÀFICA

El destí natural d'una fotografia és ser mostrada, i encara millor si alhora pot transmetre algun missatge o ajuda a expressar una opinió.

16 d'octubre de 2021
0 comentaris

La imatge suggerent (15)

16 d’octubre de 2021

El temps: aquell concepte abstracte i alhora tan real, tan difícil de comprendre i de definir. Diuen que només el present existeix, però, el temps present no existiria sense la petja d’un passat ni sense l’expectativa d’un futur; no seria possible ubicar-lo. El temps és sempre relatiu, això sí que resulta inqüestionable: avança (mai retrocedeix) de pressa o lentament en funció dels nostres objectius i anhels més o menys immediats. Ubicats en qualsevol dilluns, el divendres sembla no haver d’arribar mai per qui treballa; en canvi per una persona jubilada, les hores, els dies i setmanes passen a tota velocitat (ho puc constatar per la meva experiència, encara que recent). A la sala d’espera del metge o a l’andana d’un tren de rodalia els minuts es fan eterns… Segons les estadístiques, es calcula que sumades totes les nostres estones “a l’espera de…”, ens passem —al llarg de la vida— una colla d’anys esperant alguna cosa: a la cua del cinema o a la del súper, als semàfors en vermell, a la porta de l’ascensor o penjats a l’altra banda d’un contestador automàtic… (seria una manera curiosa de comptabilitzar el temps, de fer-lo ben tangible).

I ja, pels observadors, una forma indirecta, però ben a l’abast, de constatar que el temps passa inexorablement (a part de mirar-se un mateix al mirall) són les transformacions del nostre barri, poble o ciutat. Comparar el que ens diu la nostra memòria o bé fotografies de dècades enrere amb l’aspecte actual, per exemple d’aquell terreny concret, on primer de tot hi havia camps de conreu, després  i durant anys una gran fàbrica i ara és un solar deixat i ple de males herbes, convertit en res, a part de servir de tauler publicitari. Més endavant, quan tots plegats estiguem ubicats en un futur pròxim, la relativitat d’aquell moment present continuarà que fem per mirar enrere; probablement els anuncis ja no hi siguin…, pot ser que “el temps” s’hagi encarregat d’aplicar-hi alguna transformació més.

Imatge: Estat actual del solar (ara propietat de l’empresa El Corte Inglés) on hi havia hagut la fàbrica d’envasos de llauna Can Llamas, al barri de Coll i Pujol, de Badalona.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.