FINESTRA FOTOGRÀFICA

20 de novembre de 2021

Pels amants de les antiguitats, acostar-se un diumenge al matí fins a Sabadell resulta visita obligada. Al voltant del Mercat Central, tot un univers espera a ser redescobert: a part de les típiques col·leccions de monedes i segells s’hi poden trobar llibres i discs, rellotges i bijuteria, quadres o joguines, estris variats de tota mena. L’última vegada, un exemplar de les “Historietes exemplars” de Folch i Torres, música de Britten i Chopin en LP i un CD de Gloria Estefan —tot plegat per tan sols 6 euros— viatjaven cap a casa… En les seves parades atapeïdes d’objectes (alguns ben endreçats i en d’altres amuntegats en piles) és fàcil distingir-hi una cafetera de les de sempre o un molinet manual, soldadets de plàstic o banderins triangulars — aquells records turístics que penjavem a les parets de l’habitació d’adolescent—, encenedors de metxa, càmeres analògiques de fotos, o un fax (sí, l’objecte meravellós de quan no hi havia e.mail) mig amagat entre radiocassets o menjadiscos; també nines de drap, i algun joc d’escalextric o de l’oca…, l’apunt no acabaria…

Tot voltant per aquestes fires, hom es consciencia plenament del pas del temps; aquells objectes quotidians que feiem servir (sembla no fa tant, però sí que fa), ara els vènen com antigalles… D’altres, encara més antics, conviden també a reflexionar d’una altra manera, a voler saber qui podia haver portat aquest rellotge de cadena o tal barret, qui hauria fet servir aquest florejat paraigua modernista, per quantes mans haurà passat un tornavís o en quina casa, potser ja enderrocada, hi hauria lluït aquesta bonica calaixera… I a pensar que, potser, a les fires del futur, d’aquí a unes quantes dècades, algú compri per quatre cèntims les ulleres que jo porto ara mateix, la cadira giratòria de l’escriptori o el ratolí del meu ordinador com si foren exemplars únics.