FINESTRA FOTOGRÀFICA

El destí natural d'una fotografia és ser mostrada, i encara millor si alhora pot transmetre algun missatge o ajuda a expressar una opinió.

2 de setembre de 2021
0 comentaris

Adéu, peatge estimat!

2 de setembre de 2021

Cinquanta-dos anys de convivència no són pas poca cosa! M’havia acostumat a la teva imatge omnipresent, a la teva geometria ròmbica i color taronja, a fer el gest de pagament amb tanta devoció i naturalitat com qui posa sucre al cafè amb llet o es corda les sabates… Un gest que al començament fèiem (un cop superats els embussos de rigor per arribar sota el teu porxo) llançant a grapats, o una per una, les monedes en aquelles reixades macro-cistelles de color blanc, fora de les quals —per més macro que fossin— sovint se’n desviava alguna pesseta cap a terra.

Amb el temps la cosa va modernitzar-se, i el pagament va poder fer-se amb targeta. Ja no calia remenar a última hora el moneder mentre es corrien els últims metres en frenada, sinó encertar en col·locar el plàstic en la posició correcta: això sí que era fabulós! Alguns anys més endavant, el sistema va sofisticar-se encara més, quan les cabines de pagament van augmentar de mida per deixar la ranura a una alçada versàtil, accessible tant per a camions com per a quatres per quatre, però que, si anaves amb el teu turisme normal de tota la vida, et calia fer tota classe de contorsionisme dins del cotxe per poder arribar-hi.

Però la cosa que més trobaré a faltar serà l’emoció que em despertava el “Tele-tac” (dit “Via-T”, més recentment); la descàrrega d’adrenalina que suposava no saber si el detector funcionaria, si miraculosament la barrera s’aixecaria puntual en passar, si el miracle es compliria… Perquè sovint no es complia, per bé que la solució era immediata (o gairebé): tan sols pitjant un botonet vermell —i un cop passats alguns instants d’angoixant espera— sorgia d’una caixeta aquella veu com d’ultratomba, amable i alhora misteriosa la qual, amb una educació exquisida (això sí, sempre en castellà com a primera opció), deixava anar aquell magnífic “¿en qué puedo ayudar-le?”, preàmbul a la resolució del nostre problema.

—Doncs que això no detecta, gamarús!

Sí, definitivament, circular per l’autopista, mai més serà allò que era…


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.