5 de maig de 2024 De vegades, els paisatges més idíl·lics poden trobar-se més a prop del que ens pensem. Passat el nucli d’Alella, tan sols cal agafar la carretera que puja al coll de Font de Cera i baixar-la tot seguit. Un cop deixem Vallromanes, de seguida arribarem a Vilanova del Vallès. Un dia
10 d’abril de 2024 Tarda de pluja fina i reparadora. Massa dies feia que l’ambient estava enterbolit per la calima, barreja de pol·len, contaminació i pols sahariana —un còctel explosiu per als que patim el fenomen de les al·lèrgies—. Pluja tant breu com reparadora. Pluja que deixa entreveu-re trossos amplis d’un cel blau que no
25 de març de 2024 Aquest any en farà vint que s’inaugurava a Barcelona el 1r Fòrum Universal de les Cultures. Per si mateix, l’esdeveniment representava un bri d’esperança, una intenció de nadar a contracorrent de les tendències uniformitzadores de la globalització que ja començaven a treure el cap. També suposava en esforç de reconeixement
17 de març de 2024 Sovint, observar el cel i les seves tonalitats és com visitar un museu d’art abstracte. Un museu que cada dia —i de franc— ens té sorpreses reservades. De vegades és al matí, tot just a l’hora de llevar-se: ja sigui una capa de boirina, un reflex especial, una gavina que
9 de febrer de 2024 La central tèrmica del Besòs, que dècades enrere havia estat una font important de contaminació ambiental, s’erigeix avui en tot un símbol arquitectònic, no només de Sant Adrià, sinó de tota l’àrea metropolitana del nord de Barcelona. La zona —ja gairebé lliure d’indústries i amb una quantitat de metres quadrats
1 de febrer de 2024 Un joc de tonalitats que pretén abastar-les per complet, tenir-les controlades, ben delimitades; del negre fins al blanc absolut, cerquem els grisos en tota la seva gamma. Fotòmetre en mà, mesurem la intensitat al costat d’una columna, en una cantonada, a l’extrem d’una obertura, a terra, sobre qualsevol superfície plana.
25 de gener de 2024 Amb les hores del capvespre, camino per la gran avinguda de l’extraradi badaloní. He deixat enrere La Salut, Artigues; arribo als blocs arrenglerats de Sant Roc, que traspuen tota la seva senzillesa. Avui és el segon dia d’assaig a l’Ateneu (el de Sant Roc, evidentment). Fruit d’una idea d’una bona
19 de gener de 2024 Podria semblar perfectament una imatge de la Toscana; cavalls, un entorn bucòlic, pedres centenàries… Però ens trobem, ni més ni menys, que a Badalona. Tot pujant per la riera de Canyet… (Sí, aquella on es perdia aigua de fa temps, que circulava per una canal oberta, i que continua perdent-se,
16 de desembre de 2023 Aturar-te, per un instant; fugir de la voràgine dels dies i les hores. Abstraure’t de preocupacions, de qualsevol record que vulgui perseguir-te. Amarar-te de silenci, del vent suau, no gaire humit, que bufa còmplice. Ancorar el teu pensament en el no-res i en l’absolut, alhora. Activar la guaita, la lliure
17 de novembre de 2023 Seguint la seva trajectòria descendent, la Lluna que creix va caient fins que es perdrà darrere d’un horitzó sembrat de blocs de pisos. Abans, però, sembla que intenti acariciar l’obra de Gaudí; potser és que voldria coronar una cinquena torre inexistent i convertir-se també en evangelista? Però no ho aconsegueix;
2 de novembre de 2023 Els diumenges és dia de mercat ambulant a Lliçà d’Amunt. Una munió de vehicles s’aplega als dos o tres aparcaments que s’hi habiliten, també pels carrers del polígon industrial. Les terrasses dels bars propers a la convocatòria no donen l’abast a preparar cafès, entrepans o esmorzars de forquilla i ganivet.
18 d’octubre de 2023 Que per què vaig fer aquesta fotografia? Així, d’entrada, per la composició que m’oferia i pels colors: per les franges de blau marí i de blau cel, en part tacat de núvols, pel vermell de la caseta de platja… Però, també, perquè no passava genti i per captar la silueta del
9 d’octubre de 2023 Tinc la sort de gaudir, des del balcó de casa, de la silueta llunyana del temple de la Sagrada Família. És impressionant l’avenç que en els últims anys ha experimentat amb la coronació d’algunes torres; però, sobretot, des que la nau principal va ser coberta i la construcció de les de
20 de setembre de 2023 La pluja d’avui com la d’abans… La mateixa pluja que —tot fent jo, de petit, camí cap a l’escola— provocava aquells grans bassals que calia esquivar (o no, si duies botes d’aigua). La que inundava el camp de futbol dels Salesians i ens obligava a passar les estones de pati
2 de setembre de 2023 Poques estampes resulten tan evocadores i relaxants com un paisatge després d’haver plogut, sigui de muntanya, de camp o de ciutat. Els tons pàl·lids de l’ambient, l’atmosfera refrescada, l’aire net… I els reflexos dels bassals, que conviden a mirar l’escena a través d’un altre punt de vista: la imatge invertida