26 de març de 2023
Allà on s’ajunten les comarques del Barcelonès i del Maresme, una línia inexistent, imaginària, traça el límit entre Montgat i Badalona. I, des del turó privilegiat del parc de les bateries, la gran badia betuliana enllaça amb la costa de la capital. Cap allà dirigim la vista, tot traspassant la platja i els banyistes, les tres xemeneies i la gran placa solar, fins a les grues del port i el llunyà castell de Montjuïc, que —gràcies a l’efecte del teleobjectiu— sembla ben a prop.
És el resultat d’una percepció comprimida que —si reculem cap al punt d’observació— ens ajunta també els grans blocs del Fòrum amb el Pont del Petroli, i el passeig del mar badaloní amb les fàbriques montgatines; ja més cap aquí, l’eix de l’autopista, quasi als nostres peus.
Per últim i a recer, com situades al marge de tot plegat, les fines ondulacions del mar proporcionen la calma necessària, l’alliberament, el contrapunt a tanta densitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!