FINESTRA FOTOGRÀFICA

29 d’abril de 2023

Els núvols: aquelles coses que, de tant en tant, circulen pel cel; masses de vapor blanques i flonges com el cotó, primes o gruixudes, o també grises i denses, amenaçadores de pluja…

Pluja! Allò que de vegades cau (o queia) i ajuda a omplir embassaments, xopa boscos i rega conreus, neteja cotxes i carrers; i l’atmosfera, sobretot —fa que el pol·len primaveral decanti cap a terra i els al·lèrgics puguin respirar millor—. Aquella matèria líquida que fa mesos tothom espera. El bé primordial i necessari, però sovint malbarat. També font de conflictes d’interessos… Un bé que podria esdevenir encara més car, gairebé luxós.

De núvols com els de la fotografia (és de l’octubre del 22), fa mesos que no en veiem. I, en el cas que hagin passat damunt dels nostres caps, ho han fet de pressa, empesos pel vent a gran velocitat: “vist i no vist”, com es diria. Veurem si les nuvolades que es pronostiquen per aquests dies deixen caure alguna gota. I, si arriba a ser veritat, que l’aigua que ens pugui tocar —sigui quanta sigui— no serveixi d’excusa per desdir-se de millorar les infraestructures que es prometen en campanya electoral ni tampoc per disminuir la consciència de l’estalvi, ja prou adormida normalment.