FINESTRA FOTOGRÀFICA

19 de juny de 2023

No resulta fàcil mirar de fer un balanç objectiu de la jornada que vam viure ahir al parc de Ca l’Arnús, perquè pesa moltíssim el vessant emocional; ja que, com és lògic i natural, és impossible no emocionar-se quan se sent recitar poemes fets per un mateix, davant de tot un estol de rapsodes i músics, interpretant-los a més al lloc exacte que els va inspirar. De fet, els primers brots d’emoció ja van fer acte de presència durant l’assaig de dues setmanes enrere.

I, tot anant més enrere encara, ens remuntarem al mes de febrer d’enguany, quan, a partir de la proposta d’una bona amiga, va començar-se a configurar el grup de treball “Imatge i poesia a Ca l’Arnús”, en el que amb l’esforç de tretze persones entusiastes, provinents de diversos barris de Badalona (aquest era un dels objectius de la iniciativa) s’ha anat dissenyant i organitzant l’activitat poètica.

L’altre dels objectius era el de donar suport a la tasca de la plataforma “Defensem Ca l’Arnús”, que ja fa temps que lluita de manera incansable contra un projecte de construcció immobiliària dins del recinte del parc públic, una obscura maniobra en part fruit de la deixadesa de l’Ajuntament.

I així, gràcies a la col·laboració de diverses entitats, i havent de lluitar també contra la imprevista amenaça d’un cel ennuvolat, va començar l’acte —al qual van aplegar-se unes 150 persones, entre públic assistent i organitzadors—, amb una performance a l’entrada del recinte, que simulava un combat entre pisos i natura (amb victòria, igualment contra tot pronòstic, dels arbres i dels animalons que habiten al seu voltant), arrodonida amb una magnífica actuació de ballet.

Tot seguit i en diversos grups reduïts, espaiats en deu minuts, els visitants començaven el recorregut poètic pel parc, per aturar-se en els sis punts que s’havien escollit: la Gruta del passeig dels plàtans, les escales de la malmesa torre Arnús, la Glorieta de l’esplanada principal, el gran Eucaliptus al peu de l’estany, el racó romàntic del Castellet i el Pont de ferro forjat damunt del llac. Allà, a cadascun dels punts, els esperaven tres rapsodes i un músic de guitarra, de violí o acordió, per interpretar-los una selecció del poemari Arnús-Solei, o els capricis de la llum, una obra que intenta reflectir les sensacions d’un visitant que trepitja per primera vegada aquest recinte natural, com també durant les diferents estacions de l’any; un llibre publicat el 2019 i ja exhaurit, del qual s’intentarà llançar, com a commemoració de la jornada poètica, una segona edició mitjançant una campanya de Crowdfunding.

Acabat el recorregut, una exposició fotogràfica amb les imatges del mateix llibre de poemes esperava els visitants. I un petit acte de cloenda amb més emoció encara, si hi cabia: parlaments, recitació final i agraïments donaven pas a una sorpresa que els músics ens tenien preparada: la cançó “No volem pisos a Ca l’Arnús”, que encara va donar peu a un bis final, l’Estaca, un perfecte colofó per a una magnífica vetllada.

. 

(Les fotografies de l’apunt són gentilesa dels participants).