FINESTRA FOTOGRÀFICA

5 de març de 2023

És un diumenge de desembre. Un sol radiant, d’un dels últims dies de tardor, es reflecteix en el metall dels instruments. Ambient festiu al passeig de la Rambla. L’avís del flabiol i el tamborí donen entrada als primers compassos. De seguida la tenora projectarà les notes de la melodia. Els ballarins experts començaran a estudiar-se el compàs i, en poca estona, parelles de mans quedaran ben agafades. La mítica rotllana s’haurà format.

Els diumenges sardanistes, a Badalona, fan que a la ciutat continuï viva la tradició del ball català per excel·lència. Per al no experimentat, és tot un goig aturar-se a escoltar la música i mirar de resseguir els passos dels dansaires; observar les seves faccions, plenes d’alegria i alhora de concentració. És un plaer deixar-se portar una bona estona per la bellesa de les composicions. I, sobretot, “ramblejar” —en el sentit literal de la paraula—, tot mirant asseguts, des d’un dels bancs del passeig, com la gent passa i com el vent fa balancejar les fulles de palmera, com si es belluguessin al ritme de la dansa. Ens omplim també de l’olor de sal marina i veiem les ones petar. Tanmateix —a intermitències—, el soroll del tren interromprà sense voler la nostra audició, però li perdonarem: es tracta —del conjunt de màquina i vagons— d’un convidat que és ja com de la família.

Però no val a badar, que és l’hora del vermut; i aquest líquid aromàtic i unes patates fregides ens esperen a la taula lliure d’aquella terrassa. Vinga, anem-hi! Mentrestant, si us plau, que els músics de la cobla no parin de tocar…