FINESTRA FOTOGRÀFICA

29 de gener de 2023

De vegades, les figures escultòriques exerceixen sobre nosaltres un estrany magnetisme. Tendim a observar-les des d’angles diferents, per tal de trobar-hi la millor versió, o aquell posat que més atrapa o ens interpel·la. A diferència del dibuix o la fotografia, en què el punt de vista és simplement aquell que l’autor ha volgut donar, l’escultura pot ser objecte d’infinites possibilitats quant a variants d’observació. Així, l’espectador és lliure del tot per escollir aquella que més li agradi, tot i que, de vegades, pugui resultar difícil decidir-se. Però això no serà cap impediment —si l’obra està a l’abast— per tornar-hi un altre dia i poder triar-ne una altra de millor.

En el cas de la Venus, del parc de Ca l’Arnús, de Badalona, vaig decidir-me un dia per aquest enfocament: el contrapicat de tres quarts de la figura concentrava la meva mirada en la de la noia, desviada però, la seva, cap a un altre punt fora del meu àmbit. El seu gest avergonyit transmetia tot el pudor possible. I el cap, nucli aproximat de les ramificacions de l’arbre del darrere, passava a ser el focus principal de la composició.

Un cap que, malauradament, fa temps que ja no hi és. Diuen que van ser uns brètols qui van decapitar la Venus. I tampoc no sembla que hi hagi cap iniciativa per fer-ne la restauració: una mostra més de la falta de sensibilitat de l’Administració local. Al seu costat, en canvi, i a pocs metres de distància, hi ha l’escultura d’un Hèrcules (ara orfe de la seva acompanyant) que, malgrat tot —aquesta sí— es manté intacta. Esperem que sigui per molts anys…