12 de juliol de 2024 Torner o “la plaça Nova”: un mercat quasi centenari al bell mig de la ciutat. Una magnífica estructura modernista, sota la qual —tant a l’hivern com a l’estiu— els pocs paradistes que van quedant-hi resisteixen cada dia amb un somriu-re, amb alguna paraula amable, amb un gest d’agraïment. Hi queden
29 de juny de 2024 No deu ser fàcil trobar una posta de Sol a les platges catalanes, en què predominen les sortides. Però l’època de l’any (pocs dies després de l’equinocci d’hivern) i l’orientació de la línia de la costa ho permetien. L’astre lluminós va anar desapareixent de la vista a tocar d’un horitzó
21 de juny de 2024 A la Finestra Fotogràfica tenim, com és lògic, debilitat per les finestres. Contenen l’enigma de voler saber què passarà allà fora. Les finestres tant poden ser una frontera, un haver de quedar-te a l’interior, o una invitació a la descoberta; poden deixar passar la llum de l’exterior o també ser
12 de juny de 2024 La pluja persistent d’ahir, que va xopar els carrers des de primera hora de la tarda, no va poder aigualir, però, la festa. No va impedir que la sala de teatre de la Fundació Ateneu de Sant Roc s’omplís fins a la bandera per veure un primer tast de La
6 de juny de 2024 TARDA D’ESTIU La lleugera línia còncava, figurada, irregular, d’un horitzó terrestre separa un camp més aviat erm —tret de quatre arbres fruiters— dels turonets de terra rogenca. De la línia cap avall, esquifides males herbes i esbarzers; cap amunt, despunten canyissars, i la visió del cementiri. Tarda d’estiu, un
12 de maig de 2024 Estan en crisi les llibreries? És el que el nom d’aquest atractiu establiment del carrer Floridablanca sembla voler dir-nos. Però, la paraula crisi té un origen molt més profund: la seva essència proclama debat i transformació. “Espai de pensament crític”, resa un petit rètol de l’entrada. I això és, ni
5 de maig de 2024 De vegades, els paisatges més idíl·lics poden trobar-se més a prop del que ens pensem. Passat el nucli d’Alella, tan sols cal agafar la carretera que puja al coll de Font de Cera i baixar-la tot seguit. Un cop deixem Vallromanes, de seguida arribarem a Vilanova del Vallès. Un dia
10 d’abril de 2024 Tarda de pluja fina i reparadora. Massa dies feia que l’ambient estava enterbolit per la calima, barreja de pol·len, contaminació i pols sahariana —un còctel explosiu per als que patim el fenomen de les al·lèrgies—. Pluja tant breu com reparadora. Pluja que deixa entreveu-re trossos amplis d’un cel blau que no
25 de març de 2024 Aquest any en farà vint que s’inaugurava a Barcelona el 1r Fòrum Universal de les Cultures. Per si mateix, l’esdeveniment representava un bri d’esperança, una intenció de nadar a contracorrent de les tendències uniformitzadores de la globalització que ja començaven a treure el cap. També suposava en esforç de reconeixement
17 de març de 2024 Sovint, observar el cel i les seves tonalitats és com visitar un museu d’art abstracte. Un museu que cada dia —i de franc— ens té sorpreses reservades. De vegades és al matí, tot just a l’hora de llevar-se: ja sigui una capa de boirina, un reflex especial, una gavina que
9 de febrer de 2024 La central tèrmica del Besòs, que dècades enrere havia estat una font important de contaminació ambiental, s’erigeix avui en tot un símbol arquitectònic, no només de Sant Adrià, sinó de tota l’àrea metropolitana del nord de Barcelona. La zona —ja gairebé lliure d’indústries i amb una quantitat de metres quadrats
1 de febrer de 2024 Un joc de tonalitats que pretén abastar-les per complet, tenir-les controlades, ben delimitades; del negre fins al blanc absolut, cerquem els grisos en tota la seva gamma. Fotòmetre en mà, mesurem la intensitat al costat d’una columna, en una cantonada, a l’extrem d’una obertura, a terra, sobre qualsevol superfície plana.
25 de gener de 2024 Amb les hores del capvespre, camino per la gran avinguda de l’extraradi badaloní. He deixat enrere La Salut, Artigues; arribo als blocs arrenglerats de Sant Roc, que traspuen tota la seva senzillesa. Avui és el segon dia d’assaig a l’Ateneu (el de Sant Roc, evidentment). Fruit d’una idea d’una bona
19 de gener de 2024 Podria semblar perfectament una imatge de la Toscana; cavalls, un entorn bucòlic, pedres centenàries… Però ens trobem, ni més ni menys, que a Badalona. Tot pujant per la riera de Canyet… (Sí, aquella on es perdia aigua de fa temps, que circulava per una canal oberta, i que continua perdent-se,
16 de desembre de 2023 Aturar-te, per un instant; fugir de la voràgine dels dies i les hores. Abstraure’t de preocupacions, de qualsevol record que vulgui perseguir-te. Amarar-te de silenci, del vent suau, no gaire humit, que bufa còmplice. Ancorar el teu pensament en el no-res i en l’absolut, alhora. Activar la guaita, la lliure