12 de juliol de 2024
Torner o “la plaça Nova”: un mercat quasi centenari al bell mig de la ciutat. Una magnífica estructura modernista, sota la qual —tant a l’hivern com a l’estiu— els pocs paradistes que van quedant-hi resisteixen cada dia amb un somriu-re, amb alguna paraula amable, amb un gest d’agraïment. Hi queden tan sols algunes parades de peix fresc i bacallà, tres o quatre carnisseries, un parell de parades d’aviram, dues de llegums, i ja només una de fruites i verdures; una altra de menuts i una xarcuteria i el bar, que miren totes elles de mantenir aixecada dia a dia la persiana contra la voràgine omnipresent dels súpers, contra els hàbits dels antics clients, que hauran estat empesos —per un motiu o un altre— a canviar els costums de compra.
El mercat Torner, un lloc deixat de la mà, no de Déu —que continua protegint-lo—, sinó de l’Ajuntament, que s’entesta a destinar recursos a entretenir el personal afí amb polítiques d’aparador que només alimenten egos i amb despeses supèrflues (no cal esmentar quines, ja que són de sobres conegudes). Un lloc on —em podeu creu-re— anar a comprar, fer la petita ruta setmanal dins la seva nau immensa però semi buida, no representa únicament omplir el sarró, sinó fer ciutat, trobar-hi alguna vegada coneixences, i gaudir del tracte humà dels professionals que engrandeix i alegra l’ànim, vivifica. Gràcies, Torner, per la vostra feina tan digna.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!