FINESTRA FOTOGRÀFICA

6 de juny de 2024

TARDA D’ESTIU

La lleugera línia còncava,

figurada, irregular,

d’un horitzó terrestre

separa un camp més aviat erm

—tret de quatre arbres fruiters—

dels turonets de terra rogenca.

De la línia cap avall,

esquifides males herbes i esbarzers;

cap amunt, despunten canyissars,

i la visió del cementiri.

Tarda d’estiu,

un camp desolat i solitari.

Allà on, dècades enrere, jugarien

criatures a fet i amagar,

al palet, a futbol…,

o potser a tirar-se pedres,

als anys vint del vint-i-u

és cau exclusiu de les formigues,

d’algun gos despistat

i d’un falciot rasant que busca menja.

Tarda calorosa,

silenci estival

només trencat, de tant en tant,

pel brogit d’un avió

o el cant d’una cotorra,

pel cotxe trepitjant la carretera,

també quasi deserta;

o per alguna veu llunyana

que prové dels habitatges perifèrics

del barri de Pomar.

© Francesc Cabiró