encès desmesuradament i sense contemplacions, ahir, per Binibona, un antic llogaret mallorquí reconvertit en agrupació d’agroturismes, quan, contemplant un alzinar cuidat amb esment, hom remugà que qui no se sentís interpel·lat per l’estat de gràcia que desprenia l’indret precipitant-se cap a l’hora nona, no era de fiar. Han esclatat els albons i si n’és any,
Per anit, el meteoròlegs preveuen per Mallorca molt de mal temps, amb probabilitat de nevades i tot. Ningú no ho diria amb el bo que fa just ara, al migdia, però ja se sap que el temps té el cap trabucat. Era tan encomanador de calma, el dematí, que convidava a passejar, a fer-se Palma
Retornar a casa i retrobar-te amb la quotidianitat que, a voltes, pesa prou, és tot un. Sort que lluny de casa tot s’aprofita i hom ve ben proveït de liti, com les bateries de certs aparells. Retornar a casa des de l’aire, travessant bancs de núvols densos com l’ànsia d’abandonar els grisos, és un luxe,
Plou sense aturar des de bon matí, el vent ha fet acte de presència durant hores deixant rastres d’horror i a casa han nascut goteres. Hem hagut de tornar a armar atuells receptors i el degoteig no acompanya gens, ans al contrari: tantes gotes malaies acaben per enfollir, certament. Per la seva cadència pots saber
Els llums de Nadal ja s’han encès. Sembla que és preceptiu fer-ne una festa, de l’engegada, perquè enceti telenotícies i il·lustri portades de diari. A més, també és obligat emfasitzar que la majoria d’ornaments lumínics són de baix consum i respectuosos amb el medi ambient, això vol dir que gasten poc i que aquestes lluminàries
Fa vint anys, pel capbaix, quan la progenitura a tot estirar feia l’alçada d’un cussó assegut, per distreure-la i orejar-la, solíem anar amb familiars i amics igualment amb menuts a un pinaret pels volts de Bonany que, per no desdir de l’indret eremític, es diu Son Frare. Segons el sogre, qui ho heretà de sa
Hom sols atalaia el domini dels bacils i el silenci de l’univers en expansió. Ni la verticalitat del desig, no destaca en l’horitzó, rebentat pels addictes als coltells i a les infàmies. Sabates sense cordons i textos farcits d’injúries desafien la mar excitada pel llogre i el lladronici. No se sent cap corn ni trompeta
Colles de baldats fan de saltimbanquis pels carrerons de ciutat fent les delícies dels menuts, i editors de diari venen els de la competència als semàfors de les avingudes àmplies, fetes a posta per a desfilades de tota casta. S’hi guanyen un bon sou i ben gelosos que tenen els punts de venda que controlen.
Les raons i els raonaments com més oxigenats, més higiènics. Oposadament, res més letal que les anòxies en els sentits. Per això i allò, necessitat, a més, de bones ambostes de bellesa per contrarestar la lletjor que grimpa descaradament per les alçades de la urbanitat i l’urbanisme, ahir vaig tocar mare a la vall de
Ahir es va obrir al públic la finca de Raixa, un dels indrets naturals més bells de Mallorca i, ensems, un conjunt espectacularment polit d’edificacions i jardins deguts al gust, al saber i al caprici, també, del cardenal Antoni Despuig i Dameto (1745-1813). A punt de caure en mans especulatives, l’any 2002 va ser adquirida