marginàlies

Què flueix per dar vida i què s’estanca a l’ombra d’un caragol negre. Què hauria de fluir i s’entesta a ser estany pudent i corrosiu. Quines llars es desnonen o s’enrunen i quins palaus romanen intactes segles i segles. Què pot davallar del cel per desprotegir-nos i quins gasos tòxics emergiran de l’ou de la terra per liquidar el poc aire que ens queda. Quin preu arribaran a posar a l’illa, illencs inclosos, i qui serà el primer a l’hora de pagar. Quants són els que encara no se senten venuts o comprats. Què acabarà primer amb l’illa, el diner o l’aigua. Qui riu i qui plora la tortura al català que ens va parir i amb el que volem morir. Qui veu les cadenes que resplendeixen com l’or que ens lliguen a l’abisme trencant-nos la veu i descloent-nos els punys. Qui lluita i qui es conforma a ser esclau. Aquesta terra ens ha donat la vida, no aquesta vida que ens escanya.