marginàlies

El pressupost de Palma que es destina enguany als llums de Nadal i tot el que comporta és de 1.230.000 euros; cent mil més que l’any passat. Segons la propaganda municipal, a la capital illenca s’hi han instal·lat 400 quilòmetres de garlandes de llum led i 3.026 muntatges de llum.

Cap partit polític no discuteix aquesta despesa, almenys públicament, i dec ser dels pocs que la troba excessiva i exagerada. Ja se sap, però, que per Nadal és obligat embadalir-se gairebé obligatòriament amb els llums i fer-hi embadalir les criatures, i desbordar d’alegria innata o induïda. Com si per viure Nadal amb la màxima potència alegre fos indispensable l’enllumenat. Tant és així que el batlle de Badalona, Garcia Albiol, s’ha gastat 250.000 euros per aixecar l’arbre de Nadal més alt de l’Estat, 40 metres -a 6.250 euros per metre-, i segons rumors ha fet escapçar els arbres d’un parc veí del lloc on ha aixecat el pirulí lluminós perquè des d’aqueix indret es pogués veure bé.

No m’agrada tanta de llum, al meu veure, tudada que, a més, me mareja. Em costa trobar-hi raó; d’on prové la tradició d’aquesta lluminària nadalenca, bé que ho sé. No exager: em fan patir els plataners i altres arbres literalment encerclats de llum, de la soca a les branques. Em sembla una intromissió innoble al seu espai vegetal, a la seva necessitat de descans.

Diuen els comandaments municipals ciutadans que aquesta despesa sumptuosa suposarà un retorn econòmic a la ciutat calculat en milions d’euros. És un càlcul, però, pura màgia nadalenca per justificar un cost que, miri com es miri i per molt que no sigui contestada per ningú, ans al contrari, és excessiva.