marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

28 de gener de 2024
0 comentaris

OBSERVACIÓ

Pensa que podria tenir cert valor enregistrar amb una càmera gens oculta, ben visible per tothom, tot allò que veu i sent, i amb qui i amb què es troba a la vila durant totes les hores diürnes d’un dia feiner. Per no treure’n cap lliçó, clar, simplement per mirar-ho després com es mira un paisatge que encomana certa admiració o una pel·lícula muda. Sense guió, sense preparar res, sense sortir de la quotidianitat que l’aferma i l’aquieta; sense convocar l’art. No deixar de fer res del que habitualment fa -ni sobreactuar- des que s’aixeca fins que es colga. Enregistrar els silencis i les estones llargues que badoca o bada, com el dematí pren el cafè amb llet bofegant i la coca de patata davant el canal de notícies; com llegeix, mira una pel·lícula, tafaneja per internet, orina o defeca, o fa les feines casolanes. Sentir el xivarri dels nins de l’escola a l’hora del pati mentre surt a la clastra per agranar el tros que li correspon. Mostrar de què dina, què diu als moixos, com desfà el llit, com oreja el dormitori, com repassa amb la granera i el pedaç les estances de la casa en la seva lluita incessant contra la pols; què compra, amb qui es troba anant al súper, què es diuen. Entrar als bars i mostrar els parroquians, els grups establerts o improvisats, què es diuen, si juguen, i com es prenen les derrotes en cas de fer-ho. Seure una estona abans de dinar a la plaça i mirar, senzillament, no parar esment a res en concret, tot panoràmic, i veure com tot passa perquè ho ha de fer. Sentir els murmuris, intuir allò que es diu en confidència per tafaneria o per maldat els que van passant; les passes dels qui van o venen, la pressa excepcional o la mandra característica de l’entorn. Enregistrar qui saluda i qui no, qui fa mala cara i qui somriu en actitud defensiva. Quina lectura li ocupa bona part de l’horabaixa. Sentir la música que es posa per a ell i la que els veïns es posen per a ells. Com es prepara frugalment el sopar, què decideix fer abans d’anar-se’n a jeure… I tot per res, per ganes de veure què s’escapa…


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.