El proper divendres, dia 19, dos esdeveniments musicals recaptaran fons per a Can Gazà i tots dos a Manacor. El primer se celebrarà a les Coves del Drac, a Portocristo, a les 20 hores. Es tracta de l’espectacle “Un llac on ofegar-me”, original de Xavier Gelabert, basat en el poema “La cova de l’empestat”, de
Avui, en l’assemblea setmanal que feim cada dimarts a Can Gazà, hem presentat als residents els grans nombres de la memòria de 2012. Participant de forma tan plena en el projecte, han de ser els primers a saber com aconseguim acomplir els objectius amb les despeses imprescindibles. Les despeses totals fan un total de 142.694,79€,
Aquest cap de setmana, a s’Alqueria Blanca se celebrarà la primera edició de la “Fira des segar i es batre” i el diumenge, dia 30, Can Gazà hi posarà parada. La relació establerta entre els gazanencs i els curiablanquers és llarga i molt profitosa ja que fa un fotimer d’anys que la família Salom fa
Les primaveres a Can Gazà són molt generoses en oratges, colors i aromes però gasives en salut. Sovintegen les recidives i apareixen noves xacres que deixen els residents en estat lamentable. I els costa refer-se perquè la vulnerabilitat no perdona ni es pren cap respir. Tanmateix no tot és rampant: n’Ignasi –nom de carrer, evidentment-
En 18 mesos, de l’octubre del 2010 a l’abril del 2012, més de 250.000 persones, 133.000 nins de menys de cinc anys, van morir de gana a Somàlia. Som capaços d’abastar totalment aquesta hecatombe? La fam no és cap fenomen natural: qui mata de fam; qui declara els estats famolencs som nosaltres, els afartats. Són
Que els indicadors economicosocials referits a les Illes Balears indiquen que patim de manera molt sagnant la fallida monetària global i la imperícia dels governants estatals per sortir del sot feréstec, ningú no ho dubta. Conseqüentment, tothom està d’acord a què s’ha d’exigir als responsables polítics la màxima diligència i esforç per fer minvar les
A Santa Margalida avui s’ha celebrat un acte poc corrent i que hauria de ser habitual si fóssim més mancomunadament adrets i menys bosses tristes, per dir-ho en pla. Els companys de partit, amics i altres persones properes a Miquel Cifre, exbatle viler, li han dedicat un dinar en homenatge. Érem molts, de molts indrets;
Que les pèrdues en els jocs dels casinos puguin deduir-se dels guanys que hom hi obtingui a l’hora de fer la declaració d’hisenda, em deixa atònit. Deu ser perquè mai no he entrat en cap d’aquests palaus aixecats per la ludopatia; que desconec el que s’hi cou i les xifres marejadores de negoci que circulen
Presentació d’un bon vi per dir “Aidau Can Gazà”. Tots hauríem de pensar en aidar i compartir per intentar construir un món sense gent exclosa. Tota ajuda és bona cosa, sembra de bones llavors. Nosaltres, els glosadors, li hem aportat la glosa. Aquesta és la glosa que Mateu Xurí publica avui al Diari de
Demà divendres, dia 22, a les 20,00 hores i a Sa Casa Llarga (carretera de Valldemossa, núm 85 de Palma), es farà la presentació del “Vi de Can Gazà”, producte elaborat i embotellat expressament per a aquesta entitat per les bodegues Galmés-Ribot, de Santa Margalida. Can Gazà, cal recordar-ho, és un casal del Secar de
Sobretaula sucosa a Can Gazà. Parlàvem del Vaticà, de la renúncia de Benet XVI i de l’arquebisbe de Nova York, Timothy Dolan que, en fer-li avinent que són molts els que creuen que serà el futur Papa, ha respost rabent que “qui diu això ha fumat marihuana”. Trempat, el mitrat nord-americà! De cop, el coc
Considera José Ramón Bauzá Díaz que la presentació pública del patrimoni d’alguns polítics obriria el debat, gens recomanable, entre rics i pobres. Com en moltes altres ocasions, no acab d’entendre què vol dir Bauzà. Aquesta vegada no està espès, però em costa capir el sentit de la seva demanda de precaució. Que hi ha rics
Sis de les entitats que, a Mallorca, recullen aliments i els reparteixen entre les persones i famílies que no poden adquirir-los (un nombre cada cop més gran i que pot esdevenir insostenible si no s’hi posen murs de contenció), han fet públic un comunicat a manera de manifest que, per la seva oportunitat i visió
Un dels luxes de Can Gazà és contemplar en tota esplendor la sortida del sol des del finestral de la cambra que fa de dispensari, despatx i sala d’estar. El sol ixent d’avui, d’un roig insolent, encenia les crestes dels ametllers i enjogassava la guarda d’anyells. El cuiner -li escau més coc- en cap del
A Can Gazà van arribant les restes de la revetlla de sant Sebastià, això és, palanganes de porexpan (poliestirè expandit, diuen que hem de dir) amb un bistec, una tallada de xulla, un tros de sobrassada i un botifarró. Bona teca! Donat que no va ser una revetlla multitudinària per mor del mal temps, auguram