Les restes de l’ensulsiada no podien ser més eloqüents i demolidores: quaranta botelles buides de whisky barat -d’oferta de supermercat- distribuïdes de la següent manera: quatre dins sengles motxilles curosament desades en l’armari rober; dues en el calaix de la tauleta de nit; tres en diversos calaixos del canterano; tres més entre el coixí i
A Can Gazà també floreixen els ametllers. Són vells i atacats per la pobresa, però amb la fortalesa suficient per demostrar a qui sigui el poder desafiant de la vitalitat. Sabem que «De flors d’ametler dins es gener, no n’umplen paners», però els gazanencs hem après a força de bufetades que l’abundància aliena i pot
Les pàgines centrals del diari AraBalears d’avui presenta una fotografia d’Eric Feferberg presa ahir i titulada “Un dia de mercat”, que reproduesc. En ella s’hi veu un taxi atrotinat (més aviat una plataforma brancada sobre rodes) sobre el que s’hi poden comptar fins a setze fardells de distint volum i set persones distribuïdes en el
Aquest diumenge que és dissabte de sant Sebastià, s’aixeca esplendorós fent batre la llum. Ha plogut a la valenta durant la nit i, com si fos blauet, ha deixat impol·luts els núvols i el cel blauíssim. De Can Gazà estant, encara s’apregona més la intensitat sensitiva. A cal pobre també hi fa estada la bellesa,
A Can Gazà, les festes de Nadal són molt generoses amb presents -que arriben de per tot i amb tot de gènere per als residents i la llarga llista de damnificats per aquest daltabaix econòmic que no toca fons- però sempre arriben escasses d’entusiasme. Els gazanencs porten una somada prou feixuga en forma de fracassos
A Portopetro hi viuen uns pocs centenars de persones de cap a cap d’any, la majoria dels quals de procedència estrangera. L’estiu, el petit nucli satanyiner, bull de gent, activitat i gresca. En acabat la temporada turística, però, els portopetrers segueixen dinamitzant el lloc a través de la seva associació de veïns, que es preocupa
Quan el talent, la generositat i el compromís es posen a disposició d’una causa noble, nobilíssima, els prodigis no deixen racons en penombra. Anit, a Can Alcover, es materialitzà quelcom semblant a un prodigi en el decurs del reconeixement que, per iniciativa del pintor Pep Coll, es va fer a Can Gazà i al seu
El Consell de Mallorca, a través de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials i en col·laboració amb una cadena de supermercats, llança una campanya amb el lema “Que res no es tudi” a través de la qual es repartiran aliments excedents als serveis socials municipals i entitats sense afany de lucre que treballen amb les persones necessitades.
Jaume Santandreu, síndic general i coc en cap de Can Gazà, acabats els Encants 2013, en fa la primera avaluació per destacar-ne els encerts i els punts forts. AFERMAMENTS DELS ENCANTS De les vivències intenses en surts afermat o destrossat. No us podeu imaginar fins a quin punt els Encants de Can Gazà constitueixen
Avui a les 10 s’han obert els “Encants 2013” de Can Gazà, una cita ineludible per als nombrosos amics de l’entitat que, amb els seus esforços, permeten que el programa gazanenc d’atenció a la marginació més severa de Mallorca es mantingui dignament i pugui seguir maldant per afavorir la recuperació d’honorabilitats malmeses. A Sa
Els objectius del govern de l’impresident Bauzá, com els 10 Manaments, es fonamenten en dos preceptes inamovibles: el primer, anorrear el català, la llengua de les illes que indignament representa, i, per extensió, la personalitat del nostre poble; i el segon, desapoderar la ciutadania, això és, desmantellar els drets socials que tant ens ha costat
Els membres de l’equip responsable de Can Gazà, Institut contra l’exclusió social, reflexionen públicament sobre les discriminacions del Govern de les Illes Balears amb les entitats socials. Hem sabut pels mitjans de comunicació que el Govern de les Illes Balears ha lliurat, altre cop, quantitats milionàries a Projecte Home. Ho ha fet, una vegada més,
La reina d’Espanya aprofita enguany la seva solitud marivental per visitar algunes entitats mallorquines que dediquen els seus esforços a aplacar les necessitats més peremptòries d’amplis sectors socials illencs. Començà fa unes setmanes visitant Càritas i seguí dilluns passat anant a veure el Banc d’Aliments. En aquesta ocasió no l’acompanyà l’impresident Bauzà, que va ser
Poc abans de dinar, a Can Gazà, tot i l’oratget que feia més passable la calor, tant els residents com la desena de necessitosos que hi acudeixen diàriament a dinar, es deixaven dur per l’ensopiment calmós del migdia avançat. Els esperava una suculenta fideuà a la gazanenca elaborada pel coc en cap, trampó i meló.
La verdura gazanenca fa goig i els que se n’encarreguen, també. A les set ja són al tros tocats de capell i tractant els fruits de manera preferent, en ser conscients del profit, i no sols gastronòmic, que en treim. Els estius, a Can Gazà, els pebres, les albergínies, els cogombres, les tomàtigues i els