marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
5 de febrer de 2013
0 comentaris
INFORMACIÓ DE POBRE, OCULTACIÓ DE RIC
Considera José Ramón Bauzá Díaz que la presentació pública del patrimoni d’alguns polítics obriria el debat, gens recomanable, entre rics i pobres. Com en moltes altres ocasions, no acab d’entendre què vol dir Bauzà. Aquesta vegada no està espès, però em costa capir el sentit de la seva demanda de precaució. Que hi ha rics i pobres és tan cert i constatable com el llombrígol a totes les persones; i que de cada dia hi ha més pobres empobrits i més rics enriquits, també.
Per tant, el debat entre qui té i qui no té hi és ben present i de manera permanent. I que sigui per molts d’anys, que diria aquell que sempre bada.
Per ventura allò que volia dir l’impresident Bauzá és que si se sabés de bon de veres quin és el veritable patrimoni de molts polítics, de tan bèsties i descomunals com n’hi ha, més que debat, se suscitaria l’escàndol, la indignació i la ira, perquè es confirmaria allò que molts sospitam: que són legió les persones de tarannà conservador, majoritàriament, que entren en política per servir-se’n, de la cosa pública; això és, per augmentar el seu patrimoni i no per servir el poble que diuen estimar tant; per fer més poderosa la seva fortuna econòmica sense fer-ne ni brot, vivint i molt bé esquena dreta.
Aquest terror a la informació que mostra Bauzá és propi del funambulisme polític, dels que fan mans i mànigues per mantenir l’equilibri ètic i la decència ciutadana; dels que no planyen cap esforç per ocultar la veritat del seu desprès, segons ells, esperit de servei.
Recordar a l’apotecari amant dels bons vins ascendit a Molt Honorable President de les Illes Balears que l’accés a la informació que afecta les relacions ciutadanes és un dret fonamental, és inútil, malauradament, perquè ell deplora tota mena de drets cívics. I encara menys que la democràcia és un valor que es construeix cada dia, no el mitjà per entabanar incauts i fer calaix. Qui tem la informació, sent polític, amaga la seva vera faç d’aprofitat.
Per ventura allò que volia dir l’impresident Bauzá és que si se sabés de bon de veres quin és el veritable patrimoni de molts polítics, de tan bèsties i descomunals com n’hi ha, més que debat, se suscitaria l’escàndol, la indignació i la ira, perquè es confirmaria allò que molts sospitam: que són legió les persones de tarannà conservador, majoritàriament, que entren en política per servir-se’n, de la cosa pública; això és, per augmentar el seu patrimoni i no per servir el poble que diuen estimar tant; per fer més poderosa la seva fortuna econòmica sense fer-ne ni brot, vivint i molt bé esquena dreta.
Aquest terror a la informació que mostra Bauzá és propi del funambulisme polític, dels que fan mans i mànigues per mantenir l’equilibri ètic i la decència ciutadana; dels que no planyen cap esforç per ocultar la veritat del seu desprès, segons ells, esperit de servei.
Recordar a l’apotecari amant dels bons vins ascendit a Molt Honorable President de les Illes Balears que l’accés a la informació que afecta les relacions ciutadanes és un dret fonamental, és inútil, malauradament, perquè ell deplora tota mena de drets cívics. I encara menys que la democràcia és un valor que es construeix cada dia, no el mitjà per entabanar incauts i fer calaix. Qui tem la informació, sent polític, amaga la seva vera faç d’aprofitat.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!