Jaume Santandreu, síndic i coc de Can Gazà, s’ha encadenat indefinidament avui a les 11 a Sa Casa Llarga, carretera de Valldemossa núm. 85, Palma. Ho fa, ha dit, per la utopia de l’autogestió i de l’autofinançament –això és, de la dignitat- dels marginats, dels apartats, dels invisibilitzats. L’origen d’aquesta rebel·lia curulla de raons i
A Can Gazà, avui, s´hi respirava inquietud i la hipersensibilitat s’enfilava per les parets. El nostre coc i síndic general ha decidit, amb resolució exemplar, d’argollar-se a Sa Casa Llarga per clamar per la dignificació dels marginats –li costa, al coc, abandonar aquesta denominació- que, a través de l’autogestió i l’autofinançament, havien aconseguit un punt
La veïna del quart segona –martiritzada per la fibromiàlgia- em desitja un bon Nadal tot queixant-se que, enguany, en aquestes alçades de desembre no detecta gens d’esperit nadalenc. Li faig la mitja i li dic que ja vindrà, ja, entrant a la setmana vinent. S’hi posa d’hora, diu, a felicitar el Nadal perquè els veïns
Avui, 1 de desembre de 2014, se celebra el Dia mundial de la sida, una veritable plaga que ha destruït, fins ara, més de 25 milions de persones a tot el planeta. Una malaltia que encara és incurable i que segueix discriminant severament: mentre al món dit desenvolupat els malalts tenen a la seva disposició
Ahir, 11 de novembre, Guillermo Fernández, membre del Servei d’Estudis de Càritas Espanyola, presentà a Can Alcover el “VII informe FOESSA sobre exclusió i desenvolupament social a Espanya i a les Illes Balears 2014″. Des de la seva creació, l’any 1965, els successius Informes de la Fundació FOESSA han incidit sobre la importància de conèixer
La indústria de la pobresa és la més antiga i la més rendible de les que s’han establert des que l’home descobrí el diner, no se sap si abans o després del ferro o del foc. M’han fet pensar en aquesta afirmació dues dades que volten per les redaccions dels diaris nostres amb més o
La moixina dels Encants de Can Gazà segueix sense trobar comprador, tot i la seva extremada seducció. Qui ha trobat qui l’estimi és el piano Bernareggi de finals del mil vuit-cents. Arribà molt desabillat i costà temps i afany posar-lo en perfecte estat de revista. Tanmateix, les seves butzes musicals estaven molt atrotinades i necessitades
Sa Casa Llarga és un veritable i miraculós oasi a l’entrada de Ciutat en venir de Valldemossa. Estar-hi una estona suposa una recàrrega intensa d’energia tant per a l’esperit com per al cos. L’ombra dels arbres, batuda dolçament per l’aire, refresca la pensa i el vocabulari. En aquest indret privilegiat, Can Gazà hi para des
Als residents i cooperants de Can Gazà, aquests dies no els fa res suar la cansalada per preparar amb tot esment els Encants 2014 que obriran les portes divendres que ve, dia 12, i les tancaran el diumenge dia 21. L’horari, de les 10 a les 20 hores ininterrompudament. Com en les edicions anteriors, es
Can Gazà prepara els Encants 2014 i el seu coordinador, Jaume Santandreu, n’ha preparat la següent tamborada. Els centenars de lluitadors del nostre poble que ompliren de solidaritat Sa Casa Llarga tot acompanyant la vaga de fam de Jaume Sastre, ens feren una pregunta. La mateixa pregunta que ens han fet al llarg de vint
La xinxa, atenent l’Alcover-Moll, és un insecte hemípter de l’espècie Cimex lectularius, de color rogenc fosc i de forma gairebé el·líptica i aplanada, que habita principalment dins escletxes de les parets i del paviment i dins coixins i robes del llit, on xucla la sang de les persones produint-les picades irritants. Són paràsits temporals de
A Can Gazà la calor no signa treves. Els animals de la granja omplen les ombres de les figueres i els residents es posen en feina ben de jorn per evitar les hores de més solana. D’aquí a un mes, dia per dia, començaran els Encants, a Sa Casa Llarga, i els gazanencs es preparen
A Can Gazà, a l’albada, d’una ràdio d’algun dels residents més matiners se sent Norah Jones cantant “Sunrise”. Excel·lent manera de començar el dia. Desemperesir-se entre els animals de la granja que esperen l’àpat amb desfici, és un luxe a l’abast de pocs esperits sibarites. A Norah li sembla que la matinada fa estada
Els 40 dies de la vaga de fam –i els corresponents a la convalescència- que Jaume Sastre ha viscut a Sa Casa Llarga han estat un constant entrar i sortir de persones individuals o en grups petits o nombrosos que li volien donar suport exprés i personal. Complementàriament, s’han organitzat actes de tota mena, des
Rebenta el dia a Can Gazà deixant-ho tot verd, verd d’espera. Amb tanta llum càlida, el caminal que du al casal se sent més alliberador que no constrictor de passes insegures abocades a l’esgotament i als marges. I tanmateix, els estadants saben prou bé que, com diu l’adagi, les coses d’aquest món, verdes i madures