marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
6 d'abril de 2013
0 comentaris
MIQUEL CIFRE, MARGALIDÀ VER
A Santa Margalida avui s’ha celebrat un acte poc corrent i que hauria de ser habitual si fóssim més mancomunadament adrets i menys bosses tristes, per dir-ho en pla. Els companys de partit, amics i altres persones properes a Miquel Cifre, exbatle viler, li han dedicat un dinar en homenatge. Érem molts, de molts indrets; de Tàrbena i de la Vall d’Ebo i tot, pobles agermanants amb Santa Margalida.
Personalment ha estat un honor participar-hi com a president de Can Gazà, Institut contra l’exclusió social, acompanyant Jaume Santandreu, i de l’Obra Cultural Balear. I de poder dinar de fideuà solidària amb molt bona companyia.
En Miquel fa uns dies que no està gaire fi, però finalment ha pogut saludar un per un els qui li hem volgut agrair que sigui un home ver i que durant la seva etapa de batlle i regidor ho manifestàs amb la rotunditat que calia quan era necessari. Socialista, republicà i fortament arrelat a la seva terra, a la seva llengua i a la seva cultura. És clar que no se’n va de res, en Miquel; que seguirà empaitant somnis i utopies, com fan les persones amb la sensibilitat necessària per adjectivar curosament l’alenada.
En Jaume Santandreu, síndic de Can Gazà, l’ha nomenat gazanenc d’honor, el títol més alt que atorga la república de la marginàlia.
Gràcies, Miquel.
En Miquel fa uns dies que no està gaire fi, però finalment ha pogut saludar un per un els qui li hem volgut agrair que sigui un home ver i que durant la seva etapa de batlle i regidor ho manifestàs amb la rotunditat que calia quan era necessari. Socialista, republicà i fortament arrelat a la seva terra, a la seva llengua i a la seva cultura. És clar que no se’n va de res, en Miquel; que seguirà empaitant somnis i utopies, com fan les persones amb la sensibilitat necessària per adjectivar curosament l’alenada.
En Jaume Santandreu, síndic de Can Gazà, l’ha nomenat gazanenc d’honor, el títol més alt que atorga la república de la marginàlia.
Gràcies, Miquel.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!