marginàlies

De les vivències intenses en surts afermat o destrossat. No us podeu imaginar fins a quin punt els Encants de Can Gazà constitueixen una experiència vital determinant.
Jo sabia  la sentència que afirma que per conèixer-te a tu i als altres  no hi ha res com fer feina, viatjar o anar al llit plegats. La follia encisadora dels Encants resumeix i supera aquest clàssic text de coneixença.
De la fira de la Casa Llarga tot Can Gazà, començant per mi mateix i acabant amb els menets bessons que nasqueren amb la lluna plena, n’ha sortit afermat i reforçat en les seves conviccions, creences, utopies, dèries i pràctiques.
Ara més que mai crec, fins al punt de viure i morir per elles, en les conviccions que donen vida, goig i eficàcia a Can Gazà.
Ara més que mai crec:
1. Que el sistema d’autogestió és l’únic que pot retornar la dignitat als marginats.
2. Que quan aquesta autogestió es fa créixer fins al punt de plenitud que s’ha aconseguit enguany a la nostra fira, l’enginy esdevé prodigi. Dins el món de la Marginàlia mundial enlloc hom pot experimentar un goig tant  profund com el que jo he  viscut tot contemplant l’actitud i l’habitud dels 12 companys que han fet possible els Encants.
3. Que per a l’eficàcia d’una acció el mètode infal·lible és formar i refermar un equip unit, compacte, de feina. Un equip on ningú no s’esmuny, on tot es fa ansa per ansa, on els qui comanden són els primers a posar-hi les mans, el coratge, l’entusiasme i l’ànima.
4. Que em plauen i em convencen més les actituds del cor que les del cap. Per això, m’estim més la tendresa que l’amor, la generositat més que la solidaritat, la llibertat més que la seguretat.
5. Que els doblers dels pobres són intocables i s’han d’administrar amb una extrema escrupolositat. Però quan aquests doblers els  suen els mateixos pobres, com passa amb els Encants, es tornen sagrats. Dilapidar-los en pedres, vanitats o estipendis constitueix un autèntic sacrilegi.
6. Que la millor sort és tenir una tribu d’amics generosos, comprensius, promptes i espavilats com la que té Can Gazà. Els Encants ho han demostrat un cop més.
Moltes, infinites, sentides, emocionades i tendres gràcies a tots.