marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
12 de febrer de 2014
0 comentaris
QUAN RUGEIX LA FREIXURA DEL GALIOT
Les restes de l’ensulsiada no podien ser més eloqüents i demolidores: quaranta botelles buides de whisky barat -d’oferta de supermercat- distribuïdes de la següent manera: quatre dins sengles motxilles curosament desades en l’armari rober; dues en el calaix de la tauleta de nit; tres en diversos calaixos del canterano; tres més entre el coixí i la coixinera; nou perfectament arrenglerats entre la paret i la capçalera del llit i les altres dinou repartides a la babalà davall el llit. En el mateix indret i molt a prop dels peus, quatre brics també buits de vi de potada i sis botelles de bo, exclusiu.
Litres de metzina en un cos que va amb el cor en un fil. En Lloatxim, el dipositari de tant de suc, fa poc més de vint dies que sortí de l’hospital per problemes cardíacs derivats de l’alcoholisme que el té ben pres i que ja li ha cuit el fetge, el pàncrees i els ronyons. El metge li ho digué sense estalviar-se cap paraula i emfasitzant els gests de severitat: si no deixava de beure li quedaven tres afaitades. No n’ha feta gens, de bondat, com demostra l’inventari espinzellat.
En Lloatxim és de casa bona, educat en l’excel·lència, el do de gents i el poliglotisme. Ha corregut molt de món, sobretot del Pacífic, i arribà a fer una certa fortuna treballant a fons. En pocs anys ho ha perdut tot, absolutament tot.
Se n’anà fa uns dies consirós i amb sentiment. Un dels seus companys li descobrí la col·lecció d’ampolles buides i no va caldre que es diguessin res. El company no el delatà a canvi que s’acomiadàs del centre immediatament. Digué als responsables que uns familiars benestants i bona gent li havien ofert una cambra i un contracte de feina. Ningú no se’l cregué.
Quan rugeix la freixura del galiot, la llum cerca recer.
En Lloatxim és de casa bona, educat en l’excel·lència, el do de gents i el poliglotisme. Ha corregut molt de món, sobretot del Pacífic, i arribà a fer una certa fortuna treballant a fons. En pocs anys ho ha perdut tot, absolutament tot.
Se n’anà fa uns dies consirós i amb sentiment. Un dels seus companys li descobrí la col·lecció d’ampolles buides i no va caldre que es diguessin res. El company no el delatà a canvi que s’acomiadàs del centre immediatament. Digué als responsables que uns familiars benestants i bona gent li havien ofert una cambra i un contracte de feina. Ningú no se’l cregué.
Quan rugeix la freixura del galiot, la llum cerca recer.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!