marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

29 d'agost de 2013
0 comentaris

LA REINA I ELS EXCEDENTS DELS CREUERISTES

La reina d’Espanya aprofita enguany la seva solitud marivental per visitar algunes entitats mallorquines que dediquen els seus esforços a aplacar les necessitats més peremptòries d’amplis sectors socials illencs. Començà fa unes setmanes visitant Càritas i seguí dilluns passat anant a veure el Banc d’Aliments. En aquesta ocasió no l’acompanyà l’impresident Bauzà, que va ser degudament substituït per Ana Mato, la inefable ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

 

Repetí acompanyament el batlle de Palma, Mateo Isern, que es mostrà força atent amb tan règia participant del seu programa “Passion for Palma de Mallorca”.
La ministra Mato, per cert, no volgué comentar res sobre l’informe de Metges del Món en el que s’indica que unes 20.000 persones de l’arxipèlag no tenen normalitzada la seva atenció sanitària. Ja sabem, per això, que qui calla hi consent; vol dir que les dades de l’entitat mèdica són certes.

Tota manera, el més transcendent i comentat d’aquesta visita reial va ser el comentari de Sofia de Grècia tot suggerint la possibilitat que els creuers que recalen a Mallorca destinin al Banc d’Aliments els seus excedents de menjar. Sorprenent i brillant proposta que té la virtut immediata d’obrir la caixa de les solucions més agosarades per pal·liar la gana mallorquina, que corre a l’ampla. Un conegut proposava destinar a la compra d’aliments per als aganats mallorquins el 0,50% de cada “tot inclòs” turístic. Un altre, cinquanta cèntims per cada turista que arriba, una mena de marginotaxa; comptant que Mallorca en rep més de 9 milions cada any, resoldríem bona part del problema.

Tanmateix, la proposta de la reina Sofia se situa en la línia de la neocaritat que es va imposant des que els conservadors més refractaris a l’entesa, al consens i als drets socials governen l’estat amb mà i corró de ferro. No s’interessà pels pobres, òbviament, ni per la causa que ha abocat un nombre indecent de mallorquins a acudir als lloc on serveixen menjar gratuïtament. Retornam de manera apressada al descompromís de les institucions vers la carestia que fustiga ferotgement la ciutadania de l’arxipèlag.

Tornam a donar allò que ens sobra a qui ho passa malament, i no a donar-li, precisament, allò que necessita. Parlam de prevenir tota casta de mals i dèficits socials, però no s’inverteix res, absolutament res, a prevenir la marginació. Tornam a l’ocultació d’aquesta realitat, d’aquesta veritable hemorràgia social, i a què se’n faci càrrec qui sigui, sempre que no costi res a l’administració pública; o amollar-la al rafal de la beneficència i les almoines.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.