marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
20 d'agost de 2013
0 comentaris
ELS RETORNS I ELS CORREDORS DE LA GANA
Poc abans de dinar, a Can Gazà, tot i l’oratget que feia més passable la calor, tant els residents com la desena de necessitosos que hi acudeixen diàriament a dinar, es deixaven dur per l’ensopiment calmós del migdia avançat. Els esperava una suculenta fideuà a la gazanenca elaborada pel coc en cap, trampó i meló. En Pep, l’hortolà major, assevera que els melons, i la verdura en general, han sortit bons, enguany, amb el punt precís de dolçor.
En Bernat li diu que encara no els ha tastat, als melons, perquè darrerament va desganat, per ventura per la calor. En Jesús, en sentir-lo, li diu que fa mala cara; que hauria de fer un esforç per menjar, que si no, emmalaltirà i les malalties, venint d’on venen ells, de tots els possibles excessos tòxics, són metzina. “Menja, menja, home de Déu!”, li diu amb severitat.
Li ho recomanava amb tanta vehemència que, vés a saber per quin viarany boig de la memòria, m’ha recordat Pagliachi, el personatge gran i gros afeccionat a l’òpera de la pel·lícula “Shock Corridor”, dirigida el 1963 per Samuel Fuller. La vaig veure per primer cop quan voltava els quinze anys i em va aclaparar, és clar. De tot el que ens diu i ens mostra Fuller m’ha quedat penjat en el record el “Mastega, mastega, mastega!” que li diu Pagliachi a en Barret, el protagonista, un periodista que es fa passar per foll per tal d’investigar un assassinat en un frenopàtic.
El gran i gros Pagliachi diu a Barret que mastegui un xiclet, que és molt bo. Mastega, mastega! Li diu que ell se n’arriba a posar fins a cinc a dins la boca. Mastega, mastega! Així les mandíbules es cansen. Mastega, mastega! I rere les mandíbules, els músculs facials també es cansen. Mastega, mastega! I quan es cansen, t’adorms. Mastega, mastega! I quan dormim, ningú no pot distingir un home assenyat d’un de foll. Mastega, mastega!
Efectivament, els melons que cuida en Pep, l’hortolà major de Can Gazà, són extraordinaris.
Li ho recomanava amb tanta vehemència que, vés a saber per quin viarany boig de la memòria, m’ha recordat Pagliachi, el personatge gran i gros afeccionat a l’òpera de la pel·lícula “Shock Corridor”, dirigida el 1963 per Samuel Fuller. La vaig veure per primer cop quan voltava els quinze anys i em va aclaparar, és clar. De tot el que ens diu i ens mostra Fuller m’ha quedat penjat en el record el “Mastega, mastega, mastega!” que li diu Pagliachi a en Barret, el protagonista, un periodista que es fa passar per foll per tal d’investigar un assassinat en un frenopàtic.
El gran i gros Pagliachi diu a Barret que mastegui un xiclet, que és molt bo. Mastega, mastega! Li diu que ell se n’arriba a posar fins a cinc a dins la boca. Mastega, mastega! Així les mandíbules es cansen. Mastega, mastega! I rere les mandíbules, els músculs facials també es cansen. Mastega, mastega! I quan es cansen, t’adorms. Mastega, mastega! I quan dormim, ningú no pot distingir un home assenyat d’un de foll. Mastega, mastega!
Efectivament, els melons que cuida en Pep, l’hortolà major de Can Gazà, són extraordinaris.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!