marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
17 de desembre de 2013
0 comentaris
LA NADALA DE CAN GAZÀ
A Can Gazà, les festes de Nadal són molt generoses amb presents -que arriben de per tot i amb tot de gènere per als residents i la llarga llista de damnificats per aquest daltabaix econòmic que no toca fons- però sempre arriben escasses d’entusiasme. Els gazanencs porten una somada prou feixuga en forma de fracassos familiars com per fruir com s’espera dels torrons i les neules.
I tanmateix ornen els espais comuns com tothom i amb els mateixos detalls, i el dissabte de Nadal sopen en família. I volen que s’enviï als amics la clàssica nadala per agrair generositat i confiança.
Enguany han escollit l’estrofa final del poema “Acomiadant l’any, amb estrofes reials, su-ran del foc”, del coc en cap de Can Gazà, Jaume Santandreu, inclòs al recull “Nissaga de sen”, que fa així:
d’aquest any que fineix, mort de pressures,
angoixes i fatigues, el fanal
manllevat a l’excés de les mesures
d’una estrofa que arriba a ser reial
trencaclosques de rimes i cesures,
només per dir que, sobretot i tots,
estic enamorat dels nostres mots.
Enguany han escollit l’estrofa final del poema “Acomiadant l’any, amb estrofes reials, su-ran del foc”, del coc en cap de Can Gazà, Jaume Santandreu, inclòs al recull “Nissaga de sen”, que fa així:
El Sen Terròs us deixa com regal
d’aquest any que fineix, mort de pressures,
angoixes i fatigues, el fanal
manllevat a l’excés de les mesures
d’una estrofa que arriba a ser reial
trencaclosques de rimes i cesures,
només per dir que, sobretot i tots,
estic enamorat dels nostres mots.
I per donar els molts d’anys, aquest desig:
Els residents i cooperants de Can Gazà us desitgen un bon Nadal. Que l’any que ve puguem seguir desitjant els impossibles que ens calen, tot recordant Marià Villangómez en l’any del seu centenari. Can Gazà, desembre de 2013.
Doncs, molts d’anys!
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!