marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

1 de febrer de 2014
0 comentaris

ELS SÍMBOLS QUE NO TENIM DE LA POBRESA

A Can Gazà també floreixen els ametllers. Són vells i atacats per la pobresa, però amb la fortalesa suficient per demostrar a qui sigui el poder desafiant de la vitalitat. Sabem que «De flors d’ametler dins es gener, no n’umplen paners», però els gazanencs hem après a força de bufetades que l’abundància aliena i pot corrompre, raó per la qual miram de defugir-la.

L’ovella més vella de la guarda també s’atreveix a parir tres mens. Li costa aixecar-se, a la vella ovella, però sap que l’oveller en cap de Can Gazà l’ajudarà a portar la somada i a surar els tres nadissos.
     Parant esment a la vida diària d’aquest racó de Palma de bellesa exuberant que revifa dignitats i altres valors ara mateix abominats pel poder pedani, local, insular, autonòmic, estatal, europeu, mundial i global, hom pensa que la pobresa severa i els que lluitam com podem i ens deixen per contenir-la en la decència, no tenim cap símbol, ni llaç ni bandera per brandar en cas de reivindicació o auxili.

     Probablement no en necessitem cap, d’aquests distintius, perquè som els pàries o intocables dels grans trusts benefactors i de les benemèrites i no-governamentals organitzacions que tenen butlla de ferro i les claus de tots els palaus.

     Això no obstant, ara mateix ens agradaria tenir-ne un, de símbol, per penjar-lo al cap curucull de la torreta (on fins que s’ha dissolt en l’ambient gazanenc hi ha onejat una bandera del Barça) per veure si venia algú de qualsevol estament polític a despenjar-lo perquè altera la convivència i no pertany al nostre poble que neguen les vegades que calgui. El deixaríem fer, és clar, però abans el convidaríem a cafè i coses, i li faríem a saber un grapat de demandes perquè, amb el símbol, se les endugués al Consolat de Mar o on sigui.

     El president Bauzà no ha vingut mai, a Can Gazà, ni l’esperam perquè no deu saber que existim ni que obram prodigis amb l’aviram i l’hort. I tanmateix és l’únic indret del món mundial on no seria xiulat ni esbroncat; i que seria tractat com tots els residents i els milers d’amics que tenim per tot: amb educació i pobresa extremes, sense retrets, amb la mirada oberta, densa i neta, i sense cap pèl a la llengua ni al pensament.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.