marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
LA BELLESA A CASA DEL POBRE
Aquest diumenge que és dissabte de sant Sebastià, s’aixeca esplendorós fent batre la llum. Ha plogut a la valenta durant la nit i, com si fos blauet, ha deixat impol·luts els núvols i el cel blauíssim. De Can Gazà estant, encara s’apregona més la intensitat sensitiva. A cal pobre també hi fa estada la bellesa, em dic.
Sembla que sigui fet a posta: sense caure, encara, amb l’aclaparadora mirada del dia, he volgut recordar Raimon i el seu treball “Rellotge d’emocions”. I just quan arrancava la cançó “Barcelona ‘71”, m’ha pres tanta llum:
Un matí lluminós,
groc, rosa, blanc,
amb petits núvols
sobre el blau esglaiat
d’un cel encara d’hivern
a Barcelona.
Recorda Raimon que quaranta anys i escaig enrere “A la Universitat els grisos / com molts altres dies de l’any, / des de ja fa molts anys / es disposen a entrar a les aules / àvids de cultura”. Per aquestes illes d’Or, ara mateix, a les escoles no hi entren els grisos però sí els comissaris polítics i no àvids precisament de cultura, sinó disposats a desculturitzar els escolars i a desacreditar els mestres.
En el Consolat de Mar, des que s’hi ha instal·lat l’agrura de l’odi, no hi entra la bellesa.
La bellesa a casa del dèspota i del ric que en presumeix es marceix just entrar-hi.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!