A Can Gazà encara assaborim el premi del diari ARA Balears a l’acció social, una distinció avalada pel suport dels lectors de la seva versió digital. Per això, cal agrair infinitament a totes aquelles persones que creuen que mereixem aquest reconeixement i que volgueren manifestar-ho votant la nostra candidatura. No cal dir que les altres
Can Gazà, Institut contra l’exclusió social, ha estat guardonat amb el premi AraBalears a l’acció socia “pel seu compromís amb les persones que són víctimes de l’exclusió social extrema”. Aquests guardons han estat instituïts pel diari ARA Balears per celebrar el seu segon aniversari. A parer del Jurat, “Can Gazà es defineix com una família
La naturalesa és sàvia, diuen i ens prediquen, però de vegades actua de forma molt poc edificant, per usar una expressió amable. A Can Gazà, aquesta naturalesa, en el vessant humà, pren múltiples cares i caires; tants, que poques actuacions de la humana natura espanten els estadants i la seva eterna circumspecció. Tota manera, quan
El xàfec que ha caigut cap al migdia a Can Gazà ha glaçat els animals de granja i el ramat d’ovelles, i ha sorprès les cabres i les tanques. És inquietant veure com les tempestes imposen el silenci, com si dels cops de l’aigua al terra se’n poguessin treure conclusions determinants. I la conclusió més
En Gostí -nom de rondalla, evidentment- m’ha trobat que acabava de fer el cafè al bar acostumat amb els companys de feina. És cridaner de mena i jo sempre el reprenc perquè la madona no el vol allà i si, a sobre, fa escandalera, el renya amb paraules gruixades i parlant més fort que ell,
N’Eugeni fa sis anys que viu a Can Gazà i en fa un grapat que no se’n surt: començà per un càncer de gola que forçà una laringectomia i ha acabat amb un càncer de pulmó que el té retut a pal·liatius de l’Hospital General. La vida no li ho ha posat gens fàcil i
Ahir horabaixa, cap a les set, el president del govern espanyol, el de les nostres illes i altres càrrecs partitpopularistes es passejaren durant mitja horeta per Ciutat. El recorregut començà a la Plaça del Mercat, seguí pel carrer de sant Nicolau -on la comitiva s’aturà a una xarcuteria-confiteria- seguiren pel Pas d’En Quint, places de
Ahir, divendres 8 de maig, es reobriren els tallers de Can Gazà, que passen de Sa Casa Llarga al polígon de Can Valero, al carrer d’Asival, número 4. Estrenen nom, això sí: “Marginàlia. Taller de Can Gazà”. Jaume Santandreu, ànima i síndic general de la institució, en l’acte de reobertura recordà el significat que tant
Divendres que ve, dia 8 de maig, a les 11 del matí, “Can Gazà, institut contra l’exclusió social”, reobrirà el seu taller “Marginàlia” al polígon de Can Valero, carrer d’Asival núm. 4 de Palma; taller que, fins ara, es trobava a Sa Casa Llarga. Es tracta d’un projecte recuperador de persones mòltes per l’alcoholèmia, les
Leonard Cohen cantava Take this waltz i la seva veu de cavorca versada en sensibilitats i murmuris com escarrassos, omplia l’estudi quan m’han dit que un client culinari de Can Gazà havia degollat un company del “chupano” que compatien després de rebre de part de l’occit una pallissa de ca extern. Aquest substantiu (que designa
En José morí cremat fa dos dies. El foc s’inicià a ca seva i sembla que fortuïtament. Segons els veïns, l’habitatge no disposava de corrent elèctric, raó per la qual l’home, en tocar la nit, emprava espelmes. Els bombers, quan aconseguiren entrar a la casa, es toparen amb caramulls de deixalles i brossa; més de
Fa sis anys, a Sa Casa Llarga, Can Gazà, Institut contra l’exclusió social, inicià un nou projecte amb els seus residents: uns tallers de recuperació de roba, mobles i llibres. A través d’aquesta nova experiència, l’entitat posava en pràctica un dels principis essencials de la seva proposta assistencial a l’exclusió social extrema: que aquestes persones
Jaume Santandreu ha decidit abandonar el seu encadenament a Sa Casa Llarga, tot i que manté la seva “ocupació” de la finca. Considera el lluitador infatigable que la seva acció ha produït efectes molt positius a la causa que encapçala: la dignificació de l’exclusió social més extrema. La beneficència que es restaura mica en mica,
L’home encadenat per la dignitat dels enclosos en totes les exclusions dorm poc. Li pesen la cadena i el cap ple de paraules per compondre i d’idees per agençar. L’habitacle on dorm incòmodament amb la cadena per corbata és una península de fred: un quadrilàter voltat de vidres excepte per un costat, que dóna a
Hi ha un home encadenat per rompre argolles. Un home lul.lianament foll que es deixa dur per la utopia des de fa quaranta anys quan, entre d’altres, fundà Marginàlia, un moviment per a la dignificació humana que encara dura. Un home que és sant de poques devocions i que el 1978 cridava: No aixec la