marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
26 de novembre de 2013
0 comentaris
CAN ALCOVER ACULL EL RECONEIXEMENT A CAN GAZÀ
Quan el talent, la generositat i el compromís es posen a disposició d’una causa noble, nobilíssima, els prodigis no deixen racons en penombra. Anit, a Can Alcover, es materialitzà quelcom semblant a un prodigi en el decurs del reconeixement que, per iniciativa del pintor Pep Coll, es va fer a Can Gazà i al seu coc i síndic general, Jaume Santandreu.
La paraula dita com cal, la paraula escenificada i cantada, homenatjant el casal dels que més ho necessiten perquè res no tenen; res de res. La seva lluita feta clam compartit per un centenar llarg de persones que ompliren Can Alcover, la llar del poeta. L’art i la paraula per enaltir els hostes de la marginàlia. Cavalls d’art i força contra l’opressió i la negligència vers els exclosos.
Miquel Adrover, Jaume Caldentey i M. Victòria Secall digueren versos propis i de Jaume Santandreu. Els poetes i la poetessa no s’oblidaren de recordar als assistents que ahir era el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones.
En acabat els versos, l’organitzador de la trobada, el pintor Pep Coll, dirigit per Antoni M. Thomàs, interpretà ple de convicció l’adaptació del monòleg de Giorgio Gaber, “Qualcuno era comunista”, que titulà “Alguns eren comunistes”.
Clogueren la vetllada els Germans Martorell, dos dels dipositaris del llegat de Toni Roig, l’autor de la peça que podria esdevenir l’himne de la resistència illenca: “No ens fareu callar”.Cultura a favor del negligit, del deportat social, vet ací el missatge que quedà d’una nit molt especial per als trenta residents de Can Gazà i la llarga llista dels que, sense residir-hi, aprofiten els seus serveis que, a la vegada, es nodreixen de les generoses aportacions dels amics gazanencs sense la contribució dels quals no podríem mantenir el projecte assistencial.
Miquel Adrover, Jaume Caldentey i M. Victòria Secall digueren versos propis i de Jaume Santandreu. Els poetes i la poetessa no s’oblidaren de recordar als assistents que ahir era el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones.
En acabat els versos, l’organitzador de la trobada, el pintor Pep Coll, dirigit per Antoni M. Thomàs, interpretà ple de convicció l’adaptació del monòleg de Giorgio Gaber, “Qualcuno era comunista”, que titulà “Alguns eren comunistes”.
Clogueren la vetllada els Germans Martorell, dos dels dipositaris del llegat de Toni Roig, l’autor de la peça que podria esdevenir l’himne de la resistència illenca: “No ens fareu callar”.Cultura a favor del negligit, del deportat social, vet ací el missatge que quedà d’una nit molt especial per als trenta residents de Can Gazà i la llarga llista dels que, sense residir-hi, aprofiten els seus serveis que, a la vegada, es nodreixen de les generoses aportacions dels amics gazanencs sense la contribució dels quals no podríem mantenir el projecte assistencial.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!