marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
20 de gener de 2014
1 comentari
SILENCIAR EL PAUPERISME O POSAR-HI CALL
Les pàgines centrals del diari AraBalears d’avui presenta una fotografia d’Eric Feferberg presa ahir i titulada “Un dia de mercat”, que reproduesc. En ella s’hi veu un taxi atrotinat (més aviat una plataforma brancada sobre rodes) sobre el que s’hi poden comptar fins a setze fardells de distint volum i set persones distribuïdes en el capot, en el sostre i enganxats a la finestra posterior del vehicle. En el seu interior, un mínim de set persones més. Són cristians del nord de la República Centreafricana, en plena guerra entre musulmans i cristians, que es dirigeixen a la capital, Bangui.
Perquè el poema visual sigui més aclaparador, el taxi porta escrit a baix: “Pas de critique”. Matrícula d’honor per a l’ull de Feferberg.
Sense comentaris també a l’estudi d’Oxfam “Governar per a les elits” en el que s’indica que gairebé la meitat de la riquesa mundial està en mans de l’1% de la població del planeta. Dit d’una altra manera més entenedora: la riquesa acumulada per la meitat de la població planetària és inferior a la de les 85 persones més acabalades. I el que encara és pitjor: que creix sense parar la influència política dels que més capacitat econòmica tenen.
La dignitat de la persona a barrisc, vet aquí l’estigma.
L’austeritat imposada per aquestes elits europees han engreixat més les seves fortunes i han empobrit milions d’europeus. I ara estan fent l’impossible perquè tots posem call sobre aquesta tragèdia que preocupa menys que el canvi climàtic. Desolador.
De posar-hi call a callar hi van dues lletres.
Sense comentaris també a l’estudi d’Oxfam “Governar per a les elits” en el que s’indica que gairebé la meitat de la riquesa mundial està en mans de l’1% de la població del planeta. Dit d’una altra manera més entenedora: la riquesa acumulada per la meitat de la població planetària és inferior a la de les 85 persones més acabalades. I el que encara és pitjor: que creix sense parar la influència política dels que més capacitat econòmica tenen.
La dignitat de la persona a barrisc, vet aquí l’estigma.
L’austeritat imposada per aquestes elits europees han engreixat més les seves fortunes i han empobrit milions d’europeus. I ara estan fent l’impossible perquè tots posem call sobre aquesta tragèdia que preocupa menys que el canvi climàtic. Desolador.
De posar-hi call a callar hi van dues lletres.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Austeritat és una cosa molt diferent… Més d’un, si més no, si hagués sigut una mica auster, de ben segur que no s’agués enganxat la mà i el braç sencer volent fer el “negoci de la seva vida” amb lladres de gua blanc.
Atentament