marginàlies

Ha costat 48 anys –els que fa que morí enllitat el dictador sanguinari- que el basc, el català i el gallec es puguin sentir en el Congreso de los Diputados de l’Estat espanyol. Alhora, el Gobierno ja ha sol·licitat que aquestes tres llengües siguin cooficials a la Unió Europea. La Transició cap a una estafa vestida de democràcia es va negar sempre a atendre aquestes dues propostes. Alegrem-nos-en moderadament, però, perquè basc, gallec i català segueixen sent llengües subordinades a decisions polítiques que sempre els perjudiquen. Al País Valencià i a l’arxipèlag nostre al català ja li han declarat novament la guerra i el Gobierno de Aragón farà el mateix amb el català de la Franja. Per tant, vius i ungles, que ningú no doni res per guanyat, ans al contrari, “ que cadascú es vesteixi com bonament li plagui i viafora!” a lluitar, que la llengua nostra segueix maltractada, estigmatitzada i negada. I no sols pels plusultraconservadors: molts dels que avui han aplaudit Francina Armengol abominen tot el que no sigui castellà o se’n derivi.