marginàlies

L’Ajuntament de Palma –ultra en molts aspectes i ombres- ha decidit imposar el castellà als Premis Ciutat de Palma. El seu tinent d’alcalde de Cultura, Javier Bonet, diu que els membres governants del consistori –dirigit a l’ombra per l’ombra plus ultra- se senten “especialment orgullosos d’obrir aquests dos guardons literaris en les dues llengües cooficials d’aquesta comunitat”. I per reblar el clau manifesta sense cap rubor que aquesta imposició lingüística castellana significa “fer normal allò que és normal al carrer, que cada persona pugui escollir lliurement i sense imposicions la llengua amb la qual vol manifestar els seus pensaments”. https://www.arabalears.cat/suplements/polemica-perque-premis-ciutat-palma-tornaran-bilingues_1_4776453.html

El senyor Bonet, clarament manipula i corromp. Primerament, si a l’arxipèlag tenim dues llengües oficials és perquè s’imposa l’espanyola. La pròpia és la catalana. I per ser la catalana la pròpia i permanentment minoritzada, sense anar més lluny pels partits que ara mateix governen Cort, els premis Ciutat de Palma pretenien –i aconseguien!-  donar-la a conèixer, divulgar-la i prestigiar-la. Per això, incorporar ara a la força el castellà -que no necessita ni divulgació ni prestigi- és una manera efectivíssima d’arraconar el català, de castigar-lo a la subordinació, de fer-lo anar descalç, de desactivar els propis premis.

Ja sabem que els conservador ultres i plusultres bilingüitzen tan sols aquells espais mínims, marginals, gairebé desconeguts, on el català pren un cert avantatge sobre el castellà. Així, mai no diran que bilingüitzaran ni l’administració de justícia, ni les dependències policials, ni els centres de salut i els hospitals públics on les dues llengües també són cooficials encara que la pròpia sigui la catalana, que es silenciada a la força constantment. I sabem també que en els governs d’Aragó, del País Valencià i de l’arxipèlag l’atac al català és el primer –i gairebé únic- objectiu. I que fragmentant la llengua catalana, la neguen, òbviament; també són negacionistes lingüístics.

Tanmateix allà on més desbarra el senyor Bonet és en dir que cada persona ha de poder escollir lliurement i sense imposicions la llengua amb la qual vol manifestar els seus pensaments. Què té a veure això amb uns premis literaris? Què diu? I què en diu dels llocs –i no “de pensament”- on els catalanoparlants no ens podem expressar lliurement, sense que se’ns imposi el castellà, tot i expressar-nos amb la llengua pròpia d’aquestes illes?

Així, curt i ras, imposant el castellà als Premis Ciutat de Palma, la municipalitat plusultra que governa Cort ha aconseguit el que volia: negar-los, com a bon negacionistes. Extirpant-los la veritable raó de ser, han desactivat els premis; ja no n’hi ha.