marginàlies

A Borriana, Plana Baixa del País Valencià, governat pel Partit Popular i pel partit de la veu en llatí, han decidit que els usuaris de la biblioteca pública d’aquesta vila no puguin accedir a les revistes Cavall Fort, Enderrock, El Temps, Camacuc i Llengua Nacional, totes elles en  català i amb una trajectòria exemplar cadascuna en el seu àmbit, sobretot en l’infantil com la primera i la quarta. Les censuren, curt i ras, amb el pretext que fan propaganda pancatalanista i promouen el separatisme català, com si una cosa i altra no fossin legítimes. I no sols això, sinó que el regidor neofeixista en persona, Jesús Albiol, es va presentar a la biblioteca per endur-se’n les revistes, en pla torero humiliant la cultura. El personal bibliotecari -la dignitat no té preu- ho va evitar al·legant que no tenia cap document que l’autoritzàs a fer-ho, com ha indicat la directora de Cavall Fort Mònica Estruch (https://www.ara.cat/politica/eleccions-generals/des-veto-vox-borriana-han-crescut-moltissim-subscripcions-cavall-fort_128_4754257.html).  Així, amb un gest tan ferm, es fa front al feixisme.

No perden el temps, no, els amants dels jous i les fletxes; com diria aquell i usant un llenguatge grollerament masclista que tant els agrada, van amb un ou defora. Ha estat tocar una mica de poder i desplegar completament el seu odi, sobretot a la llengua i a la cultura catalanes, el seu delit malaltís per la incultura i l’homofòbia, per la manipulació i la violència gestual i verbal; per la mentida en tota la seva gradació.

Per cert, no he sentit a ningú del Partit Popular nostrat (Marga[lida] Prohens?, Llorenç Galmés?) que es desmarcàs d’aquesta censura inquisitorial. Deu ser que l’aproven.

En un país amb un grau democràtic acceptable, a censures com aquestes els correspondria un correctiu penal; a l’Estat espanyol no és així. De fet, en l’àmbit de la justícia, sobretot en els seus òrgans superiors, la ideologia totalitària hi és ben present. Al feixisme no se’l venç només no votant-los a les eleccions: se’l venç a diari, siguin molts o pocs, escaïnin o callin.