marginàlies

Els somriures que tiraven a rialla dels polítics que signaven o donaven a conèixer que no sols es feien trons de la llengua pròpia d’aquestes Illes, que no és altra que la catalana, sinó que decretarien amb mà de ferro –els entusiasma la bravura- en contra seva i dels drets inherents dels catalanoparlants, evidencien, al meu parer, que per a aconseguir el poder –ni que sigui “autonòmic”- n’hi ha que regalen la seva ànima i la del poble, d’una banda; i d’una altra, que als dos partits –que tanmateix es dissolen en un- els fa una il·lusió bàrbara retallar drets, sembrar infàmies i maltractar la diferència humana afirmant solemnement que aquestes destralades al bé comú es fan perquè siguem més lliures. És clar, la tolerància, el respecte, la dotació de drets, esclavitza i aliena, ho sap tothom.

Per això, per aquest marc involutiu i restrictiu que han marcat els neofeixistes i els que els festegen, ja es pot afirmar que la futura [im]presidenta de les Illes Balears, Marga[lida] Prohens Rigo -traductora d’alemany i d’anglès-, seguint aquestes acords, serà la pitjor de les cinc presidències que han tengut, fins ara, les Illes Balears “autonòmiques”; un desprestigi que, per ventura, també celebrarà amb un somrís cruel.