marginàlies

De bona criança és escometre qui et topis pel carrer amb la salutació pròpia d’aquesta terra; i encara més valorar-la, preservar-la i amorosir-la com et preserves, t’amoroseixes i et valores a tu mateix. De bona educació és voler que qui sigui i on sigui de la catalanoparla aculli la nostra manera d’expressar-nos i plantar cara si no és així. De civilitat rigorosa és rebel·lar-se contra els excessos i els col·lapses que converteixen la nostra terra en objectiu de comptats cobdiciosos que es fa d’or a costa de la penúria esclava de la majoria; i encara més cridar fins que no quedi veu que ja n’hi ha prou. D’observança acuradament treballada és ésser crític amb tot, no deixar-se endur pel darrer que parla ni pel primer que crida; i encara més assenyalar els impostors, els mentiders, els corruptes i el contraris al bé comú. De distinció de primer ordre és desarmar el masclisme, el sotmetiment de la dona i el abusos de tota mena i continuats de què són objecte de part dels mascles; i encara més acceptar que, en el nostre cervell encara hi queden moltes morques masclistes per netejar. De mestratge categòric és acceptar i pregonar que tothom ha d’estimar qui vulgui i com sigui; i encara més que per viure la sexualitat no hi ha prospecte.  D’educació primmiradíssima és desemmascarar, denunciar i combatre el plusultraconservadurisme –el feixisme de tota la vida- que deplora la cultura per imposar l’acriticisme, l’evasió i el salvatgisme.