marginàlies

Margalida Solivellas ha estat durant 36 anys la corresponsal o delegada de TV3 a les Illes Balears, un temps prou extens per conèixer bé els fils i les cadenes que es mouen o esclavitzen a l’arxipèlag malauradament convertit en la terra promesa dels especuladors de més alçada, els saquejadors amb potencial econòmic estratosfèric i els corruptors i corruptes de tot pelatge. Dels coneixements adquirits durant aquests anys en neix el llibre “Illes escapçades. Cròniques aïllades”

D’entrada, avesats a la brevetat que imposen els telenotícies, espai on d’habitud apareixia na Margalida, sorprèn el doll ordenadíssim i atractiu de paraules que et mantenen ben atent al relat al llarg de les 382 pàgines. En aquest sentit, Margalida Solivellas s’ha tret el cabeçó i completament lliure i sense limitació conta a raig tot el que sap de persones i personatges que ha tractat al llarg d’aquests 36 anys.

Amb la paraula de bisturí, descobreix els interessos que comporta la destrucció sistemàtica i a l’engròs de les quatre illes i no sols en matèria territorial, sinó també social i cultural. I igualment el que hi ha rere les càmeres, en les rebotigues de tots els grans, magnífics i magnificents negocis fets a les illes i gairebé mai a favor dels illencs. “Sempre hi acabam perdent”, arriba a dir, la qual cosa indica que Margalida Solivellas estima les illes i les vol emancipades, la qual cosa no entra mai en conflicte amb el seu rigor periodístic.

“Ja sé que les gran decisions es firmen portes endins, pràcticament darrere les cortines, i que per molt que actualment presumeixin de transparència, no tenc cap dubte de l’opacitat que encara hi ha per dissenyar i executar les grans operacions”, diu així de clar. I encara més: coneix la senda que mena al veritable poder, que mai no és en seu parlamentària, i ens apropa fins allà on pot als “interessos que no es confessen”: “aquí han decidit sempre els que no són govern”.

A més de crítica, com ha de ser, Solivellas juga amb la ironia que en moltes avinenteses adquireix un tint estudiadament càustic que no fa més que enfortir la narració. Una mostra referida als hotelers illencs: ”Em referesc als cappares del negoci turístic, aquest grup d’aventurers que primer a les Illes Balears i després per tot el món han estès els seus coneixements, han difós la seva saviesa per crear riquesa, benestar i treball honorable per a tothom”.

O aquesta altra referida als mitjans de comunicació editats a Mallorca en llengües estrangeres: “Un diari en rus a Mallorca podria ser sorprenent, però fa molts d’anys que s’edita en alemany el “Mallorca Zeitung” i també l’anglès “Majorca Daily Bulletin”, que fa poc va celebrar el cinquanta aniversari. Han durat més que les publicacions periòdiques en català!”.

“Illes escapçades. Cròniques aïllades” és una obra necessària per entendre en quin brou es couen les nostres illes, d’una banda. I d’altra, cal que es difongui i es llegeixi com més millor per entreveure quin futur ens espera si les dinàmiques que fins ara han enriquit estratosfèricament un grapat a costa de malbaratar el territori, despersonalitzar-nos col·lectivament  i precaritzar, empobrir i marginar la immensa majoria de la població illenca se segueixen imposant sense límits.

“No en parlem pus” s’empra tant per liquidar per a sempre una qüestió en la que tots els implicats hi estan d’acord o, contràriament, per acabar-la tot i el desacord. Doncs bé, les cròniques aïllades d’unes illes escapçades, en el fons, el que pretenen és que parlem com més millor i amb la màxima claror del nostre passat, del nostre present i d’això de l’avenir per si de cas.