Els seguidors d’aquestes Totxanes saben de sobres que des de fa uns quants anys em dedico a escriure de tant en tant una carta a la Mila, la meva néta que ara té cinc anys. Amb la que vaig publicar abans d’ahir ja en són cinquanta-tres (si les voleu veure entreu aquí). Naturalment mai he
El dimarts passat va fer seixanta anys d’una gesta esportiva que ha quedat relegada a l’oblit. Em refereixo a la travessada, nedant, de l’estret de Gibraltar que va fer l’olotina Montserrat Tresserras. Uns dies abans el portal Vilaweb va acollir un article meu sobre aquest tema (vegeu-lo aquí) i ara us el reprodueixo íntegrament aquí
Arran de la mort de mossèn Aragonès, el capellà que oficiava la missa el dia que Luís de Galinsoga, director de La Vanguardia, va exclamar en plena homilia que tots els catalans érem una merda, he fet unes quantes piulades per Twitter dient que això que ara està tan de moda (i que surt tan
Aquest és el tercer apunt que escric sobre el combat de boxa entre Luís Folledo i Laszlo Papp i, com ja haureu deduït pel títol, és el que tanca definitivament la sèrie. Com diria el clàssic, “finis coronat opus”. I el corona, a més a més, amb èxit total, cosa que (com ja us podeu
Lluís Simon és un dels meus periodistes de capçalera. I, sense cap mena de dubte, el primer que llegeixo quan, en comprar El Punt Avui trobo encartat a dintre L’Esportiu. Avui diu quatre coses molt ben dites sobre la doble vara de mesurar dels españols a propòsit de Pep Guardiola, el dolent i traïdor, i
Actualment parlar d’ingressos en concepte de publicitat i drets d’imatge dels famosos –i, molt especialment, dels esportistes– és un tema suat sobre el qual sembla que ja està tot dit. El que molta gent potser no coneix tan bé és quan, i sobretot qui, va ser el pioner en aquest assumpte. Segur que a molts
No és la primera vegada –ni espero que sigui la darrera– que, parlant dels apunts d’aquest Bloc, empro la imatge del nàufrag que llança al mar un missatge en una ampolla tot esperant que arribi a mans d’algú que pugui donar-li resposta. Ho dic perquè tinc la grata experiència que, moltes vegades, l’ampolla arriba al seu
(La sèrie comença aquí) Premis de la crítica a obres ja publicades La llista dels premis de la crítica –és a dir, aquells que distingeixen obres que ja han estat publicades– comença els primers dies de febrer amb els premis Ciutat de Barcelona que varen premiar Najat el Hatchmi per “La filla estrangera” (literatura
(La sèrie comença aquí) Els premis a obra nova Com és tradicional, el repertori de premis literaris de l’any va començar la nit del 6 de gener amb el premi Josep Pla que va guanyar el periodista Lluís Foix amb “Aquella porta giratòria”; la primera convocatòria del premi Anagrama de novel·la la va guanyar
En el número d’abril la revista Serra d’Or ha publicat el meu habitual resum literari de l’any anterior. És un article bastant llarg que comença amb un resum dels esdeveniments més significatius de l’àmbit de les lletres catalanes, continua amb la relació dels guanyadors del premis més importants i acaba amb un parell d’apartats més. L’un dedicat
La bona gent del Grup Enderrock ha tornat a posar en els quioscos i llibreries un grapat de pàgines carregades de bones idees i millor feina. Em refereixo al número 36 (abril i maig) de la revista 440 Clàssica & Jazz que, sota l’epígraf “Pau Casals Nova York 1917” publica un parell d’articles sobre el mestre
De tant en tant, i sense jo proposar-m’ho (almenys de manera conscient), em vénen al cap paraules, noms, olors, rostres, frases, músiques o imatges que tenia arxivades en els racons més profunds de la memòria i que de cop i volta em demanen amb insistència el protagonisme que, sens dubte, els dec. Potser tot plegat
Com ja vaig dir en el seu moment, una de les novetats d’aquest Sant Jordi que m’han semblat més interessants i dignes de recomanar és la història del diari AVUI escrita per la periodista Maria Favà, una veterana de la casa des del primer dia i que, per tant, parla amb coneixement de causa. Els
Una vegada més reprodueixo en aquestes Totxanes un article de l’enginyer i escriptor Xavier Roig. El d’avui es va publicar el divendres passat a l’Ara. Podeu fer clic aquí per llegir-lo en el web del diari, però si us fa mandra tirar de botó dret us l’he reproduït íntegrament aquí sota. Turisme, font de riquesa? (Article de
Dilluns Sant (una denominació que, per cert, sembla que ja no s’estila). Surto a fer la passejada terapèutica que practico amb menys assiduïtat del que em diuen que fóra aconsellable i m’encamino cap al centre. Avantatges de viure a les cotes altes de la ciutat: tot fa baixada. (Pel que fa al retorn, tiro d’autobús,